dijous, 12 de gener de 2017

Contribució a l'espai de participació de l'Ajuntament d'Eivissa

https://participa.eivissa.es/index.php

Bona nit.

A jo sí m'ha permés votar i no ha donat cap problema. Em sembla molt positiva la possibilitat de poder opinar sobre temes que ens afecten i m'alegra veure l'interés entre la gent. Agraeix la participació positiva i raonada de M.Botafoc, que m'ha semblat molt encertada però també vull agrair i valorar l'actuació de l'administrador. En qualsevol cas deman a tots els usuaris tranquil·litat, paciència (l'administrador no pot estar 24 hores pendent de que tot funcioni bé) i respecte per aconseguir un espai d'intercanvi d'idees efectiu i profitós diferent d'altres sectors d'internet on la mala educació i l'odi pesen massa. Sobre el tema de publicar o no els resutats, en votacions dicotòmiques o d'altre tipus, no es podria demanar als usuaris quin sistema prefereixen?

Sobre el tema de garantir l'anonimat, crec que la resposta donada no ho ha deixat clar (de fet, de la resposta entenc que no queda garantit ja que el vot queda vinculat a l'àlies i, en algun registre supervisat per algú, l'alies deu estar vinculat al nom real, encara que a mi no me preocupa que es conegui el meu vot, mentre no tornem a temps més foscos). Per últim, voldria reflexionar/proposar sobre la necessitat d'algun sistema de publicar els resultats individuals, associats a un codi aleatori que es doni a l'usuari quan ha fet el vot i que, durant la votació o al final (segons es decideixi) es pugui consultar la llista de tots els vots individuals (referits al codi i no al nom obviament) per comprovar que el vot de cada un està correctament registrat i que els vots totals corresponen a la llista de vots individuals emesos. Això reduiria desconfiances sobre possibles manipulacions dels resultats. Gràcies.

dilluns, 9 de gener de 2017

Alumnes perjudicats per la nova "selectivitat".

Fa poques setmanes vàrem conèixer la decisió del govern central, en col·laboració, segons diuen, de les comunitats autònomes, sobre l'estructura i desenvolupament de les proves substitutòries de l'anterior "selectivitat".
  La prova serà molt semblant a la de l'any passat a excepció d'una part fonamental: l'alumnat no es podrà examinar de les mateixes assignatures que s'examinaven els seus companys del curs passat. Aquest detall no seria especialment greu si no fos perquè ja fa més de 3 mesos que ha començat el curs en què els/les alumnes de 2n de batxillerat (i el professorat, els equips directius, ....), a falta d'una informació oficial sobre com serien les proves d'accés a la universitat, varen escollir les assignatures per matricular-se en funció de les proves i les taules de ponderació d'accés a la universitat del curs passat. 

  Així doncs, en aquesta nova situació, es donen casos d'alumnes que no estan matriculats almenys de dues de les assignatures de la fase específica (assignatures del bloc de matèries d'opció del bloc de les assignatures troncals segons les instruccions actuals), amb la qual cosa estaran en desavantatge amb altres alumnes que sí hi estiguin. De fet, en algunes carreres d'algunes universitats, amb els coeficients de ponderació que tenen definits actualment, serà matemàticament impossible treure la nota màxima de 14, com passava en els darrers anys. Supòs que faran canvis a corre-cuita per arreglar això, augmentant més el desconcert de l'alumnat que en menys de dos mesos ha de decidir de quines assignatures es vol examinar en aquestes proves.

  Tan difícil o greu hagués estat, almenys per a aquest curs, deixar les coses idènticament a com funcionaven el curs passat i preparar, amb temps, un sistema diferent per al curs següent, si tan malament creuen que funcionava el sistema anterior?

  En resum, novament, els polítics i buròcrates que decideixen sobre el sistema educatiu des de punts ben allunyats al món educatiu han pres decisions donant l'esquena als principals implicats en l'educació: alumnat, docents i pares i mares. 

Enviat el 9/1/2017 a Diario de Ibiza
Publicat el dia 15/1/2017

dimarts, 12 de juliol de 2016

El mite de la privatització.

 Els economistes i polítics neo-lliberals i molts empresaris defensen que les empreses privades funcionen millor que els serveis públics. Sense discusió possible, per definició. 

  Però la meva sensació de ciutadà de carrer, sense estudis d'economia ni abducció política de cap tipus, no és la mateixa. 

  Hi ha serveis totalment privats com els bancs o les companyies elèctriques que no són exemple de bon funcionament precisament. Hores de cues, limitació de horaris per pagament de taxes, dificultats per fer ingressos en comptes dels seus clients, en el cas de les primeres, i treballadors desmotivats o poc incentivats que no mostren interès en atendre els clients, i instal·lacions en mal estat pel manteniment inadequat en el cas de les segones, són situacions que patim diàriament bastantes persones. I en el cas de GESA aquesta situació ha empitjorat especialment des de la seva incorporació a ENDESA i la centralització del seu funcionament.

 El que sí ajuda a millorar el funcionament d'empreses i serveis, públics o privats, és la competència, sempre que sigui prou ampla i equilibrada (el que en economia es coneix com a competència perfecta). I per la meva part, crec que també ajuden els incentius (no necessàriament de tipus econòmic) als treballadors, en funció d'avaluacions objectives clarament definides i realitzades. En cas contrari, tan a nivell públic com a privat, el bon funcionament d'un servei acaba depenent de la professionalitat, bona voluntad i constància dels treballadors implicats. Sense gaire diferències.

  Però una diferència clara entre servei públic i servei privatitzat és que, en aquest segon cas, l'empresa que el gestiona busca lògicament tenir beneficis, quants més millor (a costa de qualsevol cosa en les situacions semblants a monopoli que moltes tenen). Una altra diferència és que l'empresa privada no ha de donar explicacions públiques de les seves inversions i els seus guanys (com va dir el president de UNESA en una entrevista). I també és diferent el procés de contractació del seu personal sense necessitat de cap criteri públic. Fins i tot en alguns sectors una empresa privada pot escollir el tipus de client al que atén. 

  És cert que de manera bastant contradictòria i massa habitual, alguns polítics han conduït alguns serveis públics a funcionar, en relació a les diferències anteriors, com aempreses privades, sense transparència, contractant sense criteris públics i desviant guanys per al benefici propi, de familiars o de coneguts, però en aquestes situacions cometen un delicte. En qualsevol cas, amb els antecedents que hi ha, la proposta d'alguns partits polítics d'introduir més empresaris privats "de prestigi" en càrrecs públics no em sembla molt encertada.

  També és cert, bastant contradictòriament també, que quan hi ha hagut pèrdues a un servei privatitzat en els darrers anys  ha sigut l'estat qui se n'ha fet càrrec, com si fos un servei públic, independentment de la gestió i dels sous i pensions multimilionàries dels seus directius.

  Un bon sistema públic, amb avaluacions i incentius adequats, i serveis privats paràl·lels (no substitutius) en alguns sectors, molt ben regulats i vigilats (per evitar fraus com en molts cursos de formació laboral) per introduir una certa competència, podria ser beneficiós de cara a l'usuari. Concretament en el cas del sistema de pensions, que actualment sembla que perilla per una possible fallida, no som partidari de la seva privatització total. No crec que una empresa privada, que persegueix el màxim guany dels seus directius i accionistes, pugui gestionar millor les aportacions dels contribuents que un servei públic ben gestionat que només persegueix el benefici dels usuaris. Al cap i a la fi, en els darrers anys ha sigut el govern qui ha hagut de rescatar de la fallida a empreses privades amb els nostres sous, i no a l'inrevés. 

El proper govern estatal que tendrem quasi segur que serà partidari de les privatitzacions, ja que la majoria de votants han escollit partits de dretes, o de "centre-esquerra", que són partidaris de polítiques neo-lliberals. Ja veurem quins serveis públics deixaran i en quines condicions.

Enviat a Diario de Ibiza dia 12/7/2016

dijous, 10 de març de 2016

Polítiques "socials"

A la vista de les circunstàncies i dificultats per formar un govern a Espanya, he reproduit un fragment d'un "article" de Vicent Navarro: "Crítica amistosa a Varoufakis y a sectores de las izquierdas sobre lo ocurrido en Grecia" que serveix per resituar les idees.

"En el libro citábamos que el gobierno Zapatero en su objetivo de reducir el déficit público podía haber conseguido más dinero manteniendo el impuesto de patrimonio (2.100 millones de euros) que con la congelación de las pensiones (1.200 millones). Que escogiera lo segundo en lugar de lo primero se debe a que los que gozan de patrimonio tienen más poder político y mediático que los pensionistas. Un tanto semejante ocurrió con el recorte de gasto público sanitario del Sr. Rajoy, de nada menos que de 6.000 millones de euros, dinero que podría haber conseguido casi en su totalidad revirtiendo la bajada del impuesto de sociedades a las empresas que facturan más de 150 millones de euros al año (que representan solo el 0,12% de todas las empresas en España)"

diumenge, 7 de febrer de 2016

Per què tanta por a les votacions?

Malgrat esperava que els darrers canvis de govern a nivell autonòmic i municipal (i el possible canvi a nivell estatal)  induirien més ràpidament consultes perquè els ciutadans poguéssim opinar en temes que ens afecten col·lectivament i de manera important, sembla que a la fi tendrem una consulta popular a Eivissa.

 Aquesta primera consulta, en relació al desdoblament del primer tram de la carretera de Vila a Santa Eulària, pel que he entès, no serà vinculant (tot i que els socis de govern del PSOE sí que volen que ho sigui). Ara falta que aquesta votació s'organitzi de manera adequada per a que qualsevol contribuent d'Eivissa que vulgui, pugui votar, i que la convocatòria i els resultats es publiquin de manera clara i transparent. Amb les noves tecnologies i l'administració única no hauria de ser ni massa complicat ni costós. 

Però pel que vaig llegir fa uns dies, als dirigents del PSOE eivissenc no els fa gaire gràcia aquesta consulta. Segons diuen, és un projecte que ells pensen que s'ha de fer i amb això els basta. Em fa la sensació que els dirigents dels vells partits, que estaven acostumats a usar els resultats de les eleccions com excusa per poder fer el que volien sense encomanar-se a ningú (ni tan sols complir el seus propis programes electorals), no acaben d'entendre (o no volen acceptar) que molts votants actuals volem poder opinar dia a dia sobre els temes que ens afecten i ens preocupen. I haurien de recordar que encara que segueixin governant a molts llocs, han perdut milers de vots a tot arreu.

Entre els docents, la màxima expressió de la tendència a voler opinar i ser escoltat va ser l'aparició de l'assemblea de docents, com a resposta a la falta d'interès o d'atenció que mostraven els sindicats existents enfront d'unes agressions continuades al col·lectiu. 


 Malgrat les crítiques rebudes, el caràcter participatiu i col·laboratiu que ha conduït les decisions de l'assemblea és una mostra clara de que quan hi ha interès i esforç es pot organitzar un col·lectiu nombrós i variat per prendre decisions coherents i integradores. Aquest esperit avui dia s'està intentant consolidar en forma d'associació professional docent, per respondre, de manera participativa, als problemes i reptes de caire més didàctic que laboral d'aquesta professió.


 Els dies 9 i 10 es tornen a organitzar votacions entre els docents. Aquesta volta per decidir si es desconvoca ja la vaga indefinida iniciada en setembre de 2013. Aquesta decisió, com totes les importants preses abans, la prendrem entre tots els que vulguem participar, en lloc de fer-ho per nosaltres, sense preguntar, quatre dirigents visionaris.


En una societat preparada i compromesa, l'opinió dels seus membres és un actiu fonamental que cap dirigent democràtic hauria de menysprear. Potser el problema és que en lloc d'estar governats per demòcrates ho estam per aspirants a "mini-dictadors". Més tard o més d'hora, ja s'ho trobaran. 

Enviat a Diario de Ibiza dia 7/2/2016
Publicat el 14/2/2016

dijous, 26 de novembre de 2015

Propostes curs 2014/15

19/11/14

Com ja vàrem comentar en la reunió de la setmana passada i com heu recordat avui, una assignatura pendent que no podem oblidar com a professionals de l'ensenyament és la millora de la metodologia.
Però és bastant obvi que és un tema complicat i que alguns professors (la majoria segons la meva percepció potser perque jo hi estic bastant inclòs entre els "escèptics") no acabam d'animar-nos perque no acabam de veure com fer-ho, si podrem aconseguir els objectius buscats i potser ni tan sols tenim clars els objectius que com a institució estam buscant.
 Crec sincerament que els exemples concrets i complets són més útils en aquest tipus de qüestió que la teoria que sovint cau en les nostres mans, des de l'administració o des d'internet. I si els exemples són propers, fets en el nostre propi entorn, amb els nostres alumnes, molt millor.
  A falta de que l'administració promogui activitats de formació que facilitin aquestes situacions, he pensat que es podria fer un "projecte-pilot" en el nostre institut, per part de companys-professors voluntaris i implicats i convinçuts en els beneficis i la necessitat de canviar la metodologia. Evidentment aquestes persones haurien de tenir alguna compensació (supòs que la única possible és mitjançant hores complementàries).
  Així doncs, concretant, la proposta és la següent:
  Demanar que alguns companys preparin, de cara al curs que ve, una proposta de canvi de la metodologia que usen actualment cap a la metodologia que se suposa cap a on ens hem de dirigir. Al llarg del curs vinent hauriem de valorar, mitjançant anàlisi de resultats i objectius aconseguits (notes, assoliment dels continguts, satisfacció dels alumnes, aprenentatge real, ...)  com ha funcionat el sistema. Si la proposta ha funcionat bé, informar a la CCP o claustre (pot ser mitjançant alguna activitat de formació en centres), explicant tot el procés: objectius fixats, experiències fetes, gravacions d'alguna activitat dins les classes, enquestes a l'alumnat (i pares), anàlisi de resultats, ...per conduir la resta de professors del centre cap aquesta "terra promesa".
  Jo no m'ofereix per formar part dels pioners, òbviament, però sí que m'interessaria formar part de la comissió d'avaluació del projecte (advocat del diable), ja que  crec que s'hauria de mantenir certa independencia entre els responsables directes i la valoració de com ha funcionat el projecte.

20/11/14
I ara una proposta per a las activitats interdisciplinars:
En lloc o a més a més de les que puguin organitzar-se entre departaments, crec que seria interessant definir algun tema comú que tractar des de tots (o la majoria) de departaments, de manera institucionalitzada.
Començant enguany o l'any que ve, a primer, buscar un tema "transversal" comú i intentar que les diferents activitats de lectura, resums, ... es facin sobre aquest tema, tant en català, castellà, anglés, socials, naturals.  De cara al curs vinent, ja es podria incloure a la programació com activitat consolidada a 1r. I preparar una nova per 2n.
En el cas concret de 2n d'ESO, on ja feim tecnologies, alguns temes que jo intent tractar a l'assignatura, però que em queden molt superficials per falta de temps, són els perills de la tecnologia informàtica, ciber-assetjament, ús abusiu de les noves tecnologies, etc. Però puc adaptar-me per treballar a classe la preparació digital (pàgines web, documents drive o presentacions, de material per altres assignatures)

11/12/14

Després de la xerrada d'ahir després de la CCP, li he donat un parell de voltes més al tema.

  La compensació que es podria donar al professorat voluntari en participar al projecte d'innovació metodològica seria substituir algunes guàrdies normals per guàrdies "d'innovació", com es fa amb altres guàrdies com les tècniques. Aquestes guàrdies servirien per reunir-se, coordinar-se (haurien de preparar-se els horaris per facilitar aquestes reunions) i preparar recursos.

  I per evitar crítiques de preferències o amiguismes, es podria plantejar en una CCP o claustre que els interessats en participar en el projecte, en les condicions indicades  i les compensacions citades, presentin la seva candidatura abans de final de curs.

  En quant a les condicions del projecte, una idea inicial meva seria fer-ho en un dels cursos de 3r (ja que sembla que moltes propostes educatives que es plantejaven en la darrera reunió afecten sobre tot a 3r i 4t), escollit a l'atzar. La idea seria muntar un equip educatiu de professorat "progre" (o tants com sigui possible si no n'hi ha prou per omplir tot l'equip).

  Abans de començar el projecte s'hauria de definir que es preten aconseguir en els alumnes: major nivell de comprensió, millors notes, millor domini de les tècniques d'estudi, major interés per l'aprenentatge o per les classes? i plantejar un sistema de valoració del nivell de partida i nivell final, que s'hauria de passar tant al grup d'estudi com als altres grups, per comparar les diferències entre els resultats obtinguts amb un sistema i l'altre.
  Al grup de professorat innovador se'ls pot demanar que en el projecte incloguin els plantejaments interdepartamentals, transversals, etc que des de caporalia i orientació considereu addients.
  Ja vaig dir que jo no m'ofereix a participar en el projecte, però sí que m'agradaria fer-ho en el grup de control de resultats, actuan d'advocat del diable.

  Si prefereixes que tot aquest plantejament l'exposi jo a la CCP en lloc de l'equip directiu (encara que jo crec que seria més creïble si ho proposau vosaltres) no tenc inconvenient en fer-ho, encara que l'enfocament que jo li donaré serà des del meu escepticisme en front a les mesures puntuals que de manera anecdòtica i voluntarista anam introduint.
  Si al final escolliu aquesta opció avisau-me amb temps perque abans d'explicar-ho a la CCP m'agradaria preparar-ho per escrit i passar-ho als altres membres amb antelació suficient perque s'ho puguin llegir.

dimarts, 22 de setembre de 2015

Contribució a Illes per un pacte

Contribució a l'entrada Quin és el sistema més just per elegir càrrecs? de Illes per un pacte

Salut:  Tal com he expressat en altres ocasions, des del meu punt de vista, l'organisme o institució dedicat a dirigir el funcionament del sistema educatiu (el Consell Escolar és una institució que hauria d'assumir molt més pes que el que té actualment) hauria de tenir una representació equilibrada dels diferents sectors directament implicats, és a dir, com a mínim, docents, pares i administració. Cap sector podria per ell sol bloquejar o vetar propostes o iniciatives dels altres. Els representants de cada sector es podrien elegir per primàries entre els candidats presentats dins cada sector o per representació directa (al menys en els assumptes de més trascendència) dels ciutadans amb dret a vot dins cada sector (en el cas dels docents i pares és bastant directe, en el cas de l'administració s'hauria d'habilitar el sistema que qualsevol ciutadà pogués votar per mostrar la seva opinió).

  Els càrrecs dins la institució s'haurien d'elegir per votació dels seus membres i no per designació d'un o l'altre.

Xisco Huguet (docent, pare i ciutadà preocupat)