A la cua de l'informe PISA

Dimecres migdia sentia les notícies que ens informaven dels mals resultats dels estudiants espanyols, i a la cua d'ells, els de Balears. Em vaig sentir doblement ferit, com a Balear i com a professor. Per a qualsevol persona que intenti fer la seva feina el millor que sap (i jo ho intent, malgrat que algun internauta anònim no hi estigui d'acord) aquesta no és una bona notícia.

I ara resulta que el que és preocupant és que hi ha pocs estudiants que destaquin per damunt. Amb un sistema que s'ha dedicat durant decades a "mediocritzar" els estudiants, mesclant els alumnes treballadors, complidors de normes i ambiciosos, amb altres amb falta de ganes, de motivació, d'interès o de capacitat, algú coherent i realista esperava una altra cosa? Confiar en la figura del "super-professor tot-poderós" i en la panacea de  "l'atenció a la diversitat" no era molt realista.

Però quan els que han de pendre les decisions són polítics assessorats per psico-pedagogs sense experiència a les aules, i pressionats per sindicalistes amb mentalitat política, els resultats no poden ser gaire diferents (encara que els que tenim la culpa de tot som els professors).

I el pitjor de tot és que els que pateixen les pitjors conseqüències són els alumnes, que segur que no tenen la culpa. De totes maneres en una societat tan catòlica com la nostra estam acostumats a creure en miracles i a "pagar pels pecats dels pares".

Enviat a Diario de Ibiza dia 12/12/2010
 Publicat el dia 15/12/2010
amb el títol Resultats dels estudiants balears

Despilfarrar els recursos

Quan es feren les famoses "auto-carreteres" em vaig quedar meravellat de que algun dels polítics que governaven pensàs en una cosa tan simple com aprofitar la terra que s'extreia de camps de cultiu, oferint-la als interessats (si els propietaris originals no la volien conservar) en lloc de dur-la a abocadors. Es veu que hi va haver algun interessat massa ben relacionat i es varen acumular quantitats excessives de terra en unes zones massa polèmiques. Però ara la solució és dur-la a l'abocador. És a dir, que ni una vegada es poden aprofitar bé els recursos. Amb els polítics que tenim, només preocupats en "lluitar" amb els seus oponents (amb els recursos de la gent, tot sigui dit), no arribarem mai en lloc.

Enviat a Diario de ibiza dia 9/12/2010
Publicat el 12/12/2010 amb algunes modificacions

A més de queixes, també agraïments

Encara que la utilització habitual que faig d'aquest mitjà és per queixar-me de situacions que consider inadequades, aquesta volta m'agradaria agrair l'atenció que he obtingut dels responsables del correu electrònic de l'Ajuntament d'Eivissa. En les darreres situacions en què hi he contactat, m´han respost ràpidament, i de forma molt amable. La darrera en referència a alguns suggeriments de millora a les instal·lacions de les piscines des Viver.

També pens que la resposta del regidor d'Esports publicada en aquest diari, a algunes queixes plantejades de manera bastant agressiva, varen ser molt correctes i conciliadores, i això s'ha de valorar. L'important no és que la gent no s'equivoqui (tots som humans, com se sol dir). L'important és ser capaços d'acceptar que ens hem equivocat i intentar corregir.

Crec que en aquest sentit l'actual equip de govern ha mostrat més encert que altres equips dels seu mateix partit o de l'oposició, com per exemple, quan va retrassar l'inici de les obres de les piscines de Can Misses fins que hagin estat operatives les des Viver, en contra de la seva planificació inicial. Tant de bo que millorin en aquesta línia i que altres governants en prenguin exemple.

I si ajudam tots avisant del que no funciona, serà més fàcil arreglar les coses, sobretot si ho feim amb amabilitat, almenys d'entrada.

Publicat a diario de ibiza el dia 28/10/2010 amb el títol No només queixes

Inestabilitat de les places definitives

Fa 15 anys que faig de professor de tecnologia a l'IES Algarb, d'Eivissa.

Sempre he pensat que el principal objectiu de la meva feina és el benefici de l'alumnat. I crec que és important, per aquest benestar, l'estabilitat del professorat del centre.

Però hi ha professors que, malgrat tenir la plaça definitiva, fa anys que no exerceixen en el centre (comissions de serveis, assessors de CEP, etc). Això dificulta l'estabilitat i perjudica als alumnes i a la resta de professorat. I només beneficia al professor/a que "posseix" la plaça.

A tall d'exemple, fa 12 anys que C..G..A.. realitza la funció d'assessor del CEP d'Eivissa, encara que té la plaça al departament de tecnologia del meu Institut. Des d'aleshores hem tengut continus canvis de professor al departament, per la imposibilitat d'ocupar la plaça (i les dificultats de demanar comissions de serveis). A finals d'aquest curs, si no s'arregla aquest tema, tornarà a passar. A l'Institut Isidor Macabich passa una cosa semblant amb la plaça d'Orientador/a, que correspon a L..C.., l'alcaldesa d'Eivissa. Fins ara s'havia tengut una certa estabilitat gràcies a comissions de servei, cosa que enguany, no sé si arbitràriament, no s'ha concedit.

En el cas de professors del CEP, haurien de crear-se les places corresponents que poguessin ocupar (amb condicions especials si es vol garantir la movilitat) i així deixar lliure la plaça on no exerceixen. Per a altres casos, com els de càrrecs polítics, una solució per no perjudicar completament els interessos com a treballador seria mantenir la plaça durant un límit de temps (4 anys, p.ex.). A partir d'aquell moment el professor corresponent hauria de reintegrar-se a la seva plaça o passar a estar en expectativa i la seva plaça quedar alliberada.

enviat a 

Conselleria d'Educació i Cultura

Sindicats: ANPE, STEI, CCOO, UGT, USO, CSI-CSIF

Son Espases: Despotisme o incompetència?

Ja fa anys que sofrim la polèmica de Son Espases. Vaig poder entendre que Son Dureta necessitava més espai i que no es podia (o no convenia) ampliar-la. També vaig acceptar que, després de fer campanya en contra fins al darrer moment, el partit que governa hagués d'incomplir les seves "promeses" perquè no havien valorat adequadament els inconvenients de la contra-proposta que defensaven. Però el que em costarà molt entendre i no sé si podré acceptar és que en lloc de construir Son Espases per ampliar i desdoblar els serveis que així ho necessitassin, s'hagi fet per substituir i eliminar completament Son Dureta. Em sembla una tudadissa de recursos tan exagerada que només la puc entendre com a conseqüència d'un profund menyspreu cap al poble o d'una incompetència malaltissa.

 I per rematar-ho segur que deixaran perdre els edificis i els terrenys de Son Dureta (o en faran algun negoci per omplir les butxaques d'algú "important"). Visquem i coses veurem.

Josep F. Huguet
enviat a diario@ultimahora.es
dia 13/10/2010

Comentaris i missatges a 971balears

Com aquest programa de debat (més o menys) tracta temes que em semblen interessants i que fan "opinera", hi he fet alguns comentaris i he enviat alguns missatges ( alguns ja arran del final del programa, que, evidentment no han pogut "acoblar")

per a 971balears@ib3tv.com data 13 de setembre de 2010 17:40 assumpte Debat sobre educació enviat per gmail.com

Estic mirant el debat i m'agradaria aportar la meva opinió com a professor des de fa 15 anys.

Crec que la diferència fonamental no està en si hi ha bons o mals alumnes i/o bons o mals professors en unes o altres. La diferència està en la quantitat d'alumnes que no tenen un recolzament positiu a casa seva, en una o en l'altra. Els serveis que s'han de pagar solen valorar-se més, i per tant, els pares solen estar més pendents dels fills.

 Amb el tema de batxillers de ciencies i lletres passa algo semblant. Alumnes brillants n'hi ha tant a ciències com a lletres. Però els alumnes menys "estudiosos" tenen normalment més fàcil accedir a les assignatures de lletres i "dilueixen" els alumnes més brillants (la quantitat d'alumnes per grup sol ser superior)

SEGON MISSATGE data 16 de setembre de 2010 17:33 assumpte Comentari respecte al programa d'ara. enviat per gmail.com

Estam sotmesos a les directrius d'alguns dels tour-operadors. Als 60 varen pressionar per construir hotels descontroladament. Després han pressionat per un tot inclòs "tirat de preu".

L'argument de que hem de tragar qualsevol tipus de turisme per sobreviure no és molt sòlid. Hi ha molts tipus de turisme. La frase que s'ha dit: millor 1 turista de 1000 euros, que 1000 d'1 euro.

En una carta al diari d'eivissa una persona es queixava de que  "vivimos de esto" és l'excusa preferida de polítics i empresaris sense escrúpols o sense idees per evitar el cumpliment de les lleis.

I l'excusa de la crisi tampoc em serveix, perquè els problemes que estam discutint són més antics que la crisi.

No sé si aquesta adreça que me va donar en el blog en Joan Monse és el que jo demanava. Per poder contribuir "en directe" al debat, ja que d'un anterior missatge no vaig tenir constància que ningú ha hagués llegit.

Gracies: Xisco. Eivissa


TERCER MISSATGE

11 d’octubre de 2010 16:20 assumpte Programa 971 en directe enviat per gmail.com

Estic vegent el programa. Em sembla molt interessant el tema dels antics oficis. Som professor de tecnologia, i dins el possible, intent usar el vocabulari de les illes per a les eines, que puc recuperar amb els meus alumnes. Però els llibres de text no el duen i no conec cap publicació que els inclogui.

De tota manera, pretendre que tot s'ensenyi a l'escola és una errada. Els nins necessiten temps per distraure's i amb el temps d'escola que tenen no n'hi ha prou per ensenyar el que diu la conselleria. Crec que les activitats extraescolars poden ajudar a difondre les velles tradicions. Encara que molts nins ja tenen tot el temps ple d'altres activitats.

Això és tot, de moment.

Nous suggeriments d'un ciutadà

Bones tardes:

  Tal com me varen indicar en l'anterior resposta, que vaig agraïr de cor, voldria fer algunes propostes referents a les nova piscina de Es Viver.

  Es possible que algunes propostes que farè corresponguin a obres o instal·lacions que encara no s'han pogut acabar per les preses en el trasllat, però no en tenc coneixement. Les propostes són les següents:

- A la zona de vestuaris:
   - Instal·lar algun sistema (amb perfils d'alumini o d'obra)  per evitar que des de fora, quan s'obri la porta, es pugui veure la gent que s'està canviant dins.
   - Entre les dutxes, posar també mampares (d'1,5 mts d'alçada al menys) separant les dutxes entre elles (si no individualment, de dues en dues o tres en tres), per aconseguir un poc més d'intimitat. (Amb la situació actual els comentaris de la gent es que semblen les dutxes dels camps de concentració de pel·licula.)

 - En referència al servei de neteja, donat que hi ha dos vestuaris per cada sexe, quan s'ha de fer net es podria deixar "tancat" un dels vestuaris mentres es fa net, i que la gent usas l'altra. Es un poc violent que les senyores que fan net es passegin pels vestuaris masculins mentre hi ha persones canviant-se i dutxant-se.

Moltes gràcies

Josep F. Huguet

enviat a eivissa.es

Religió a la força?

Encara que les peticions del Bisbat sobre l'assignatura de religió a Batxillerat siguin lícites, tal com sembla que ha sentenciat el Tribunal Superior de Justícia, no trob que siguin correctes.  El fet d'obligar a que tota la resta d'alumnat faci alguna altra assignatura perquè els alumnes que han decidit "lliurement" fer religió no se sentin discriminats (per estar una hora més a l'Institut) perjudicarà molta més gent de la que beneficiarà: Perjudicarà els alumnes que hauran d'estar una hora més a l'Institut fent una assignatura sense pes acadèmic que no han escollit, perjudicarà els professors que hauran de donar una assignatura "relleno" a uns alumnes especialment desmotivats i "rebotats", i ens perjudicarà a tots els contribuents perquè s'haurà de dedicar el sou de més professors (funcionaris majoritàriament) a aquesta tasca, com ja passa des de fa anys a la ESO.

Crec que la religió s'hauria de fomentar demostrant els seus avantatges i beneficis, no imposant-la als creients (i a la resta).

Per altra banda, crec que els acords de 1975 amb la Santa Seu ja estan un poc desfassats, encara que governs més recents els hagin ratificat.

Jo SÍ esper que la Conselleria d'Educació recorreixi davant el tribunal suprem.

Enviat al diario de Ibiza

dia 23/9/2010

Vivim a Matrix?

És evident que el món tecnològic que es mostra a Matrix està molt lluny de la realitat (i personalment crec que mai s'hi arribarà). Però la situació de vida controlada que es presenta potser no està tan lluny. De fet crec que ja fa uns anys que la patim.

El motiu d'aquest plantejament està en una informació que fa uns dies llegia en el suplement de "El País" que reprodueix articles del New York Times. Feia referència a uns vessaments de petroli que fa 50 anys que es produeixen a Nigeria, i que, segons diuen, deixen en "ridícul" els recents vessaments del Golf de Mèxic, que tant ressò mediàtic han generat.

Supòs que és certa la informació publicada referent al delta del Niger (tal com la del Golf de Mèxic) però tot i sent més antiga i més "bestial", jo no me n'havia assabentat. I supòs que molta altra gent tampoc. Està clar que sabem el que els dirigents dels centres de poder econòmic volen que sapiguem. És a dir, el que decideix Matrix.

Queixa sobre el vaixell ABEL MATUTES de Balearia

Enviat dia 14 d'Agost, a balearia, per correu electrònic.

 

"El pasado viernes, 13 de Agosto, viajamos desde Palma a Ibiza en el Barco Abel Matutes. El buque está muy bien pero resulta que, como no habia ninguna indicación de cual era la zona SIRENA o NEPTUNO, nos instalamos en la zona NEPTUNO por error (ya que es la única con butacas "normales"). Al rato de haber iniciado la travesia una señorita nos pidio amablemente que salieramos de la zona, con cierta molestia al tener que trasladar nuestras pertenencias, buscar sitio en otra zona (ya bastante ocupada) y ante la vista de otros pasajeros que pudieron tomar una imagen equivocada de nuestras intenciones de "colarnos" en una zona que no nos correspondia.

Mi sugerencia és que indiquen claramente cada zona y/o que su personal dirija adequadamente a los pasajeros cuando acceden al buque. Tampoco estaria de más habilitar una zona "normal" para acomodación sirena, con butacas menos cómodas que las de neptuno, pero más convencionales que las actuales, aunque entiendo que eso supone un coste y complejidad importante.

Gracias
Josep Francesc HUGUET"

Una informació interessant sobre les pensions.

Amb bastant retràs, com és un poc habitual en jo, en temes de premsa, he llegit un article d'opinió sobre les pensions que m'ha semblat ben interessant: "Les mentides sobre la crisi de les pensions"

Crònica d'unes oposicions (com a membre de Tribunal)

- Dia 26 de Maig, pel matí, un company professor em comenta que m'ha vist nomenat com a membre a les llistes provisionals del tribunal de tecnologia. Consultat l'enllaç al weib, jo mateix ho veig, i comprov que dels professors de tecnologia que conec (i no les conec tots), en falten alguns.

- Dia 27 de Maig, a les 16:33, envii un burofax des de l'oficina de correus d'Eivissa, al fax del Sr. TF, responsable del tema, segons m'han dit al telèfon de personal docent de la conselleria. El contingut és el següent:

"

En Josep Francesc HUGUET GAYA, amb DNI ..., nascut a Palma de Mallorca el .... i domiciliat a Eivissa, carrer ..., amb telefon ...

EXPOSA:

-         Que és profesor de Tecnología de l’IES Algarb d’Eivissa.

-         Que ha sortit nomenat com a vocal del Tribunal de Tecnología núm 1 d’Eivissa en la Resolució del director general de Personal Docent de 18 de maig de 2010, per la qual es fa pública la composició provisional dels tribunals dels cossos de professors d’ensenyament secundari.

-          Que té entés que la dessignació de membres dels tribunals es fa per ordre alfabètic del primer llinatge de la llista de funcionaris de carrera del cos corresponent, excluint als professors que hagin participat com a membres de tribunals en procediments selectius recents.

-         Que en les llistes de professors dessignats s’han exclòs professors que no han participat en procediments selectius recents, la qual cosa és errònia i el perjudica directament.

-         Que ja ha participat com a membre de tribunal en dues ocasions anteriors i que hi ha molts altres professors amb antiguitats semblants, que no han hagut de col·laborar tantes vegades.

SOL·LICITA

-         Que es revisi i corregeixi, si escau,  la designació de membres del tribunal nº 1 de Tecnología d’Eivissa

-         Que en cas de no hi hagi error se l’informi per escrit d’aquest fet  i de la normativa oficial que justifica els motius d’exclusió dels professors corresponents, abans de l’acte de constitució de l’esmentat tribunal.

 

Eivissa, 27 de Maig de 2010

Sr. Director General de Personal Docent."

- Dia 2 de Juny: envii el següent missatge als companys que podien estar afectats com opositors, i a algun dels que havia quedat exclòs com a tribunal.

"Com sabreu alguns de vosaltres, he sortit en les llistes provisionals de vocal del tribunal d'oposicions de Eivissa. No sé si us interessarà en absolut el que vaig a comentar-us, però com que d'una manera o altre podeu quedar afectats, m´estim més donar-vos la meva versió abans que comenceu a especular o rebeu la "rumorologia" corresponent.

Encara que feia anys que me n'havia lliurat, després de dos conovocatòries CONSECUTIVES que me varen nomenar president de tribunal (la primera amb certa il·lusió, la segona totalment encabronat),  la falta de coherència i fins i tot "decència" de l'administració en l'organització de les oposicions m'ha tengut "rebotat" tots aquestos anys.

Amb la nova convocatòria sembla que l'atzar m'ha volgut premiar per tants anys de servei, encara que sorprenentment la meva inicial està a meitat de la llista alfabètica. Revisant els altres "premiats" he vist que alguns companys (al menys 2 que jo sàpiga i no me sé de memòria tota la llista dels professors de tecno amb plaça definitiva a Eivissa) han quedat exclosos d'aquest premi, i com em sembla injust, he protestat. No és res personal, però estic cansat de fer es paper de s'ase. No crec que serveixi per molt, però al menys servirà per deixar clar que no em xup el dit.

Us adjunt la instància que vaig presentar al responsable del tema, i un web de les propostes i reflexions amb motiu de les meves dues anteriors participacions en oposicions, per si no sabeu en què perdre el temps.

Amb alguns de vosaltres ens veurem en les oposicions (si no abans). Per cert, tenia el costum de fer preguntes un poc "cabrones" als aspirants, no per "put..." sinó per evitar excés d'expectatives. I ja us he dit que jo valor més els plantejaments realistes que les teories psico-pedagògiques miraculoses."

-Els següents dies passaren sense resposta de l'administració, fins la publicació de llistes definitives, on seguia apareixent jo, però s'havia despenjat uns dels nomenats: un autèntic artista de "l'escapisme". És un geni en trobar les excuses acceptades per l'administració.

- Dia 11 de Juny, divendres, em telefona el president, bon company de professió. Em diu que em convocarà per a la reunió de la constitució del tribunal, el dimarts dia 15. Li explic tot el procés anterior i li coment que si no rep una explicació de perquè s'han exclòs altres persones, no m'hi presentaré, encara que m'obrin un expedient disciplinari. Ell fa una sèrie de telefonades i no rep una explicació oficial convincent. A la vista de la situació, em comenta que convocarà a la resta de suplents, per si algun està predisposat a participar-hi.

- Dia 14 de Juny, dilluns, em telefona un altre company de professió, que hauria de substituir-me si no em present al tribunal. A les 12:00 consegueix parlar amb ell. Es mostra extranyat per la meva actitud (poc habitual en jo) i preocupat, i m'ofereix l'assessoramet del sindicat ANPE, del que ell en forma part. Amb el teléfon que em dóna, la gent d'ANPE es mostra molt amable i col·laboradora. M'informen que hi ha una llista de causes d'exclusió pactades amb els sindicats, penjades al seu web, però que cap causa coincideix amb un dels companys exclosos. 

  A l'Institut coincideix amb un dels Inspectors, que m'espera amb molta paciència i bona predisposició mentre acab de parlar amb ANPE. M'explica molt amablement el "perfil" de les persones que han estat excloses però no em sap explicar el motiu "legal". També m'adverteix, amb tò molt amistós, que la meva negativa pot dur-me conseqüències negatives. Li responc que jo ho supòs, i que quasi ho prefereix, per veure si això ajuda a evitar en el futur altres situacions injustes com aquesta. Li agraeix de cor el seu consell i ens despedim.

- Segueix el dia 14, a les 13:10, rep una telefonada urgent del cap del servei responsable de les oposicions., el Sr TF. Em diu, també molt amable, que no havien contestat la meva reclamació perque no indicava el nom de les persones excloses, i que és un procés informatitzat difícil de revisar manualment. Em confirma que hi ha una llista de causes d'exclusió (que és el que jo demanava) però que no la varen penjar al weib. Que per anys posteriors intentaran penjar-la. Quedam que si m'envia la resposta que jo demanava a la reclamació enviada el 27 de Maig, abans de la constitució del tribunal, jo m'hi presentaré (com indicava a la reclamació)

- El mateix dia 14, a les 15:51 de la tarda,  arriba per fax a l'Institut una explicació completa i justificada de les causes d'exclusió (encara que ni els responsables d'ANPE ni jo tenim clar que la persona exclosa dels tribunals de tecnologia cumpleixi cap requisit).

- Dia 15 de Juny, a les 9:45, deix a mitges (cosa que els que em coneixen saben que no m'agrada fer) la classe del grup de 2n A (en mans d'un professor de guàrdia) i vaig a la reunió de constitució del tribunal, com havia quedat. Allí ens trobam els membres titulars, i els suplents convocats. A cap dels presents sembla molestar-li no haver de substituir-me (malgrat perdran la possibilitat de rebre un suplement econòmic). M'arriba el comentari de que el "company escapista" té concertada una "revisió mèdica" important, coincidint amb les oposicions. Pel que es diu, ja en va tenir una coincidint en una vegada anterior que havia estat anomenat (anys enrera) i que n'hi queden dues més, per dues properes convocatòries. El que havia dit abans, és un geni (i l'administració "se deja querer", mentre hi hagi asens com en XH (en primera persona) que traguin).

  Tant la reunió entre titulars i suplents, com la posterior constitució del tribunal, discurreix en un ambient molt agradable, de retrobament d'antics companys (la majoria).

- Dia 24 de Juny, a les 8:30 del matí (a proposta meva, per després poder anar a l'Institut a intentar acabar papers, avaluacions i altres històries) ens reunim per preparar el començament dels procediments del dia següent. Els companys, amb simptomes de cansament després de la revetlla de Sant Joan, no recriminen la meva proposta. Alguna broma sobre el poc encert de la hora, i cap a la feina: posta en comú d'idees prèvies, col·locació de les aules, revisió del espais). Quant estam acabant, arriben altres tribunals a fer la seva part. Hi ha bastant bon ambient.

- Del dia 25 de Juny al 8 de Juliol hi ha les actuacions dels opositors. De 10 a 13 h el primer dia i de 8:30 a 13:30, en promig, els altres. Segueix el mateix bon ambient entre els membres del tribunal, mantenint la formalitat de cara als opositors, encara que amb amabilitat (o això intentam). Després, fins el dia 12, arreglar papers, esperar possibles reclamacions. A partir de dia 12 deman permís al president per no assistir. No s'han de prendre més decisions importants (encara que m'ofereix per qualsevol tema que hi pugui haver). No cobraré tants dies, però m'ho estim més així: és el meu petit acte d'insubmissió.

- El dia 26 de Juny envii una carta al diari sobre el tema, que publiquen el dia 30 de Juny.  A alguna persona no li sembla bé el que dic, com deixa ben clar al blog. Tothom té dret a opinar, especialment als blogs oberts com aquest.

- Per mitjans electrònics, els dies següents, des de casa, envii queixes als sindicats, públic propostes de millora al blog. En contactes elèctronics amb ANPE, em confirmen que han posat el tema inicial d'aquesta entrada en mans de l'assessor jurídic i que tenen reunions previstes a partir de mitjans de Setembre.

- Dia 8 de Setembre: a les 9:15 vaig a firmar un paper que faltava, a les dependències que usen els inspectors (havia d'anar-hi el dia 1 o 2 però se'm va passar per alt del tot). Potser per Novembre cobrarem. De bon grat hi renunciaria si amb això m'evitàs haver de tornar fer de tribunal.

PROCÉS ACABAT (esper)

(tema apart són les reunions, comentaris i consells a companys i a qualsevol altre opositor o aspirant que ho pugui requerir, que, com vaig publicar, intentaré satisfer dins les meves possibilitats)

Mantindre l'esperança "política"

Darrerament hi ha un clima d'activació i participació per canviar l'escena política a Eivissa. Gent per Eivissa, Democracia2.0 - Eivissa Sostenible, algun altre partit a mig camí entre PP i PSOE, ... Com es pot deduir en bastantes de les meves "publicacions" hi estic molt il·lusionat. Crec que la competència sempre és bona (encara que el sistema electoral afavoreixi el monopoli). Estic subscrit al facebook dels dos primers (del tercer no en tenc cap més informació) i he fet el següent comentari al blog de GpE:

"Estic totalment d'acord amb el que plantejau però m'agradaria que poguessiu concretar un poc més: Qui o amb qui s'ha de parlar més sobre conservar el paisatge? Qui hauria d'encarregar-se de netejar els boscos, reconstruir parets, ... I si és el govern, amb quins sous? A canvi de quines partides? O amb nous pressupostos?.

No vull donar la impressió de venir a tocar el nas, sinó que estic il·lusionat amb el vostre projecte com alternativa als partits "habituals", però crec que per diferenciar-vos dels altres heu de fugir de les seves actituds. Com alternativa de govern no basta criticar els altres, sinó plantejar solucions creibles.

No sé si hi ha altres persones que pensen el mateix. Crec que sí pel que he estat vegent en altres entrades d'aquest blog. Per això m'he decidit a participar. I ho he fet amb el meu nom vertader. Pens que si s'està convinçut i orgullós del que un pensa (encara que es pugui estar equivocat), no fa falta usar pseudònims o anònins. Mantenint el respecte i l'educació qualsevol idea es pot expressar.

Sort i ànim."

Esper que serveixi d'alguna cosa.

Lluitar contra els incendis

Hi ha moltes coses per les quals pens que val la pena lluitar. Una d'elles és la referent a la protecció del medi ambient. Però en situacions tan brutals com un incendi forestal, poques coses pens que puc fer. Avui es matí he vist una foto a facebook del GEN-GOB d'eivissa, que m'ha preocupat i a l'hora indignat bastant.

Al peu de la foto, on es veu una espècie de foganya o barbacoa rudimentària, a punt per encendre, a la paret d'un camí vorejant un bosc, indiquen que ja ho han denunciat a les autoritats (Ajuntament, Consell, Govern i Guardia Civil) i que no fan res. 

He enviat cartes a diari d'Eivissa, ultima hora, teftv i ib3, i he fet una queixa al portal de la CAIB. A veure si algú fa cas abans de que sigui tard.

I per més indignació una ex-alumna em comenta que a la parcel·la del costat els forestals varen estar a punt de detenir al propietari per rompre una branca a un pi quan instal·lava el tancat.

Tecnologia contra-incendis

Arrel dels deplorables temes dels incendis forestals que han afectat les Illes darrerament, i sense deixar de banda les eines policials i jurídiques que puguin habilitar-se per erradicar aquestos successos, especialment els intencionats, m'he enrecordat d'una idea que vaig tenir per facilitar aquesta tasca. Potser és fruit de veure massa pel·lícules, però crec que tècnicament seria possible: Complementar algun satèl·lit per analitzar, en temps real, els possibles punts d'ignició dels incendins (vigilar freqüències infrarroges associades a les temperatures del foc, per exemple) i, amb el programari corresponent, donar avís al centre addient. Si la capacitat òptica ho permet (això ja em sembla més difícil), enregistrar fotografies de la zona on s'ha iniciat l'incendi per poder capturar els vehicles (tipus, color, model?) dels possibles incendiaris. (el tema de captar la matrícula ho deixarem als informàtics de 24).

Sobre l'incendi de Benirràs

És realment un tema trist, que m'indigna. Està generant molta movilització Internauta, cosa que és molt bona. No m'he pogut (ni he volgut) resistir a opinar en alguns fòrums de facebook. De passada, aferraré aquí les meves intervencions per si a algú que no participa a aquella xarxa social li pot interessar.

Al mur de Jo també deman responsabilitats per la catàstrofe de Benirràs - MAI MÉS!

"Jo també estic indignat amb la catàstrofe de l'incendi de Benirràs. Tant de bo que no n'hi hagi cap més en cap altre lloc d'Eivissa (ni del món). Però, de què serveixen les responsabilitats, sobre tots les polítiques? Crec que necessitam alguna cosa més que responsabilitats per evitar que coses així tornin a passar.

En lloc de centrar el "debat" en les coses que s'han fet malament i qui les ha fet malament (això ja ho fan cada dia els partits polítics), seria més productiu proposar: què s´ha de fer per arreglar, dintre del possible, el que ha passat? i qui ho ha de fer?. I sobre tot què s'ha de fer per intentar que no torni a passar? i qui ho ha de fer?"

Al comentari d'un ex-alumne:

"Jo també estic indignat amb aquest assumpte. Ja havia sentit la versió que el bomber havia contat al diari d'Eivissa sobre les hores extres. Desconeixia els detalls que comentau sobre la neteja de boscos. I sincerament, els polítics, especialment els dels partits majoritaris, em mereixen molt poca confiança. Però crec que també es necessita més civisme entre la gent. L'incenci es va produir per una negligència d'algunes persones i ja fa temps es comentava la poca conveniència de les aglomeracions que es produeixen a la zona, la qual cosa va dificultar el treball de la gent que al final ha aconseguit apagar el foc, ja que es varen tenir que concentrar en un primer moment (segons diuen) en protegir-les en lloc d'actuar sobre el front de l'incendi. No sé si m'equivoc però fa uns pocs anys varen provocar incendins en casetes de pescadors d'aquella zona.

Per altra part, efectivament és molt important tenir els boscos nets perquè el foc no culli tanta intensitat i es propagui tan ràpidament, però per desgràcia, en els boscos de pins com els d'Eivissa no funcionen bé els tallafocs, ja que les pinyes i la fullaca encesa pot travessar fàcilment aquestos tallafocs (a menys que siguin exageradament amples, la qual cosa seria una "devastació").

Per últim, m'alegra molt que les noves generacions us impliqueu més en els assumptes naturals. Però per desgràcia, hi ha d'haver uns polítics que ens gestionin i vosaltres (i jo) els hem d'elegir. Com va dir algú més conegut que jo, "El mayor castigo de quienes no se interesan por la política es que estarán gobernados por quienes sí se interesan por ella". Jo ja estic vell, però si algú de vosaltres es presenta a les properes eleccions, lluny dels partits majoritaris (que critiquen al govern quan són oposició i després fan el mateix quan arriben al govern), ja té el meu vot. Salut i ànim."

Una altra anècdota de professor

Aquesta és més recent que l'entrada inclosa fa uns dies. No n'estic segur, però deu fer uns quatre o cinc anys. L'alumne co-protagonista, B H (com les bicicletes, encara que crec que no hi té res a veure) del grup de Garantia Social de Jardineria que hi ha a l'Institut.

Els fets, tal com els record, foren els següents:

"Estant de guàrdia, un dia a darrera hora, la professora d'Educació Física ens va avisar de que un conjunt d'alumnes no li deixaven fer classe amb el seu grup al pati. Vaig anar cap a ells i els vaig demanar que anassin cap a la seva aula, que jo els acompanyaria durant la resta d'hora. En entrar a l'edifici de l'Institut, un d'ells, l'esmentat B H, es va separar del grup i, amb tota la tranquilitat i "xuleria" del món (des del meu punt de vista), va anar a "saludar" un altre alumne que estava al costat de consergeria. Jo el vaig recriminar, en veu alta, cosa que no li va agradar i me va plantar cara dient que no tenia que cridar-li i que la seva professora deia que jo menyspreava els alumnes de Garantia Social.

Aprofitant que la seva professora estava a l'aula, davant els altres alumnes vaig retreure el tema. B H mantenia la seva afirmació. La professora ho va negar (encara que parlava poc, fins i tot amb la resta de professors, excepte amb les seves germanes supòs). La cosa va quedar així, bastant tensa, de manera que quan ens creuavem pels passadissos, ambdues mirades no eren gaire cordials encara que jo sempre el saludava i ell em responia.

Setmanes més tard, fent "la ronda" de guàrdia d'esplai per davant la cafeteria de l'Institut varem tornar a coincidir. Salutacions de rigor i mirades de desafiament. Em vaig dirigir a un conjunt d'alumnes que havien embrutat el terra demanant-los que recollissin la bruticia i me vaig col·locar el cinturó, que em queia un poc. En girar-me, en B H, estava fent la mateixa acció que acabava de fer jo, entre els seus companys, amb la mirada desafiant i sarcàstica cap a jo, talment com si m'estàs imitant. Em vaig adreçar a ell i li vaig preguntar "¿De qué vas?". Ell respongué, "¿ De qué vas tu?". Li vaig demanar que m'acompanyàs al despatx del director.

En entrar al despatx, B H va donar la mà al director i el va tractar amb bastanta familiaritat. Jo vaig explicar la meva versió dels fets. B H va dir que simplement s'estava col·locant els calçons perquè també li queien, ja que duia unes claus molt pesades dins (que en cap moment va  mostrar per justificar-se). El director em va demanar davant l'alumne que en pensava jo. Li vaig reiterar que la meva sensació era clarament que m'estava escarnint. L'alumne es va reafirmar en la seva versió i el tema es va donar per tancat: era la meva impressió contra la seva versió.

Algunes setmanes més tard vaig veure com, entre el professor de Garantia Social i un dels caps d'estudis, expulsaven a B H. En sortir per la porta va cridar alguna cosa, que ja no record, en tò d'amenaça. Em va cridar molt l'atenció el tema i li vaig demanar al professor de GS sobre el que havia passat. Em va contar que B H era un alumne que ja havia donat problemes des del primer dia, que sempre s'encarava als professors i que alterava la resta d'alumnes. Però el motiu final de l'expulsió és que havia sacsejat al professor."

En va reconfortar comprovar que la meva impressió no era erronia. Però abans jo no coneixia la trajectòria de l'alumne. Es veu que el nostre director tampoc.

Sugerencias sobre la asistencia sanitaria

El següent escrit el vaig intentar enviar a l'Hospital de Can Misses, per mitjans electrònics, fa més de dos anys. Em sembla que en aquell moment no va funcionar (no record bé si no es va arribar a enviar, però el que és segur és que no va rebre resposta). És posible que a dia d'avui algunes (o totes) les situacions "desfavorables" s'hagin solucionat. Si és aixi m'encantaria saber-ho. L'escrit està redactat en castellà:

"A continuación expresaré una serie de temas en los que considero podría mejorarse con poco esfuerzo, no sin antes reconocer el importante avance que ha tenido nuestro sistema sanitario desde hace 25 años, en mi opinión. No quisiera que este escrito se considere como una queja sinó más bien como un crítica constructiva o un conjunto de sugerencias. También asumo mi desconocimiento del funcionamiento interno del hospital, ya que sólo percibo la situación como un usuario cualquiera.

Las propuestas hacen referencia a la relación con el paciente como persona y no al desarrollo de la práctica médica, de la que no hay ninguna queja. Además estas propuestas deben entenderse desde el punto de vista de paciente "ocasional" en donde cualquier ingreso o intervención quirúrgica supone un trastorno para la mayoría de personas, por sencilla que ésta parezca al personal sanitario.

Son las siguientes:

• Atender mejor la intimidad y el "pudor" de las personas: A mucha gente (la mayoria de la que conozco) les produce cierta angustia o malestar estar desnudos ante desconocidos (por muy natural que esto sea). Debería limitarse el número de "espectadores" al personal imprescindible: médicos (cirujano y anestesista), personal especialista (instrumentista), enfermeras, etc. Se podría permitir a los  pacientes elegir entre ser tratados por personas del mismo sexo o no, al menos en las intervenciones en que el paciente esté consciente. Estas circunstancias deberian controlarse especialmente en el caso de algunos celadores que aprovechan su bata blanca o verde para "revisar el panorama".

• En intervenciones programadas, previstas para últimas horas de la mañana (después de otras más complejas):
• posibilitar el ingreso un poco más tarde de las 8:00, con lo cual permite a las personas con hijos pequeños o a cargo de otros familiares, dejarlos atendidos sin tanta distorsión del ritmo diario.
• Informar al principio sobre las otras operaciones previstas y de los posibles retrasos o incluso anulaciones, e ir informando de la evolucion del "plan de trabajo" para ayudar a conservar la calma a los pacientes.
• En el caso de intervenciones (u otros tratamientos "agresivos") "prescritos" desde el servicio de Urgencias, cuando NO haya riesgo para la vida, debería informarse de las posibles alternativas, dar opción de programarse las propias obligaciones, ...  

Respecto al personal de administración, creo que no todos son suficientemente conscientes de que tratan información confidencial de personas. Especialmente en lugares pequeños en donde mucha gente se conoce, difundir detalles personales es, cuando menos, inadecuado. También necesitarían directrices respecto al trato con los pacientes y a la forma de dar las noticias, ya que la mayoría no acudimos al médico por gusto ni para pasar el rato, y mucho menos cuando hay posibilidad de un diagnóstico desfavorable.

 En referencia al servicio de planificación familiar en concreto:

- Se hace un uso abusivo del teléfono como medio de comunicación. Puede servir para dar citas pero no para:

• Comentar los resultados de las revisiones. Estos deberian entregarse por escrito.
• Avisar a pacientes que deben recoger un "volante" para hacerle una biopsia (y aprovechar para hacer comentarios del tipo "y ahora te puedes empezar a comer el tarro" ya que la cita de cirugía puede tardar casi un mes). Debería concertarse una pequeña entrevista personal con alguien con preparación, o al menos delicadeza (mejor el solicitante de la biopsia) unos pocos dias antes de la intervención.

• No sirve ni siquiera para dar citas ya que el horario es muy limitado y casi siempre está "comunicando". És mucho más eficaz la gestión centralizada desde Palma.

- La continua presencia de ginecólogos masculinos en prácticas con la única doctora del servicio no es agradable. Seria interesante disponer de la opción de elección de médico y restringir la presencia de otros médicos distintos cuando haya una aceptación explícita.

- Por último parece que hay un desequilibrio entre el intensivo control de los pechos y el relajado seguimiento del aparato reproductor.

Atentamente

J.Francesc Huguet"

Historial mèdic centralitzat

Crec que seria important avançar en aquest aspecte, de manera que qualsevol metge (de quasevol clínica, pública o privada) que hagi de tractar un pacient, pogués tenir informació immediata de l'història mèdica, o, al menys, del medicaments que estava prenent fins el moment de la visita.

Els mitjans tècnics hi són, i els legals si no estan clars, haurien d'habilitar-se des del plantejament de que aquesta informació és una informació més important i personal que qualsevol altra que tracti la llei de protecció de dades.

Tenc pendent de llegir un article retrasat de muface que parla d'aquest tema. Com de costum, massa temes interessants o dies massa curts.

Sugerencias para Residencias de mayores

Antes de empezar, comentar que es posible que algunas de ellas (o todas) sean totalmente inviables o inadecuadas, ya que no tengo conocimientos específicos en el trato con ancianos ni en la gestión de residencias. Todas provienen del sentido común y de la voluntad por mi parte de buscar soluciones en mi entorno. Son simplemente sugerencias.

- La primera correspondería a colocar algún tipo de calendario (automático o manual como el que teniamos en el colegio) en los vestíbulos de cada planta o al menos en recepción. De esta manera los residentes podrían tener una noción más clara del día en que se encuentran (aunque no sé si lo que se persigue es precisamente que no sepan el día en que se encuentran para que se les pase más rápido el tiempo).

- En relación a las actividades que se proponen a los residentes para estar más distraidos, desconozco las que ya están en funcionamiento. Algunas que se me han ocurrido están relacionadas con las propias actividades o aficiones que pudieran tener ellos antes de ingresar en el centro. Por ejemplo, actividades relacionadas con la cocina (repostería o colaboración de alguna manera), cuidado de un pequeño huerto o jardín, actividades de confección o de punto, ... Estas actividades podrían dirigirlas o coordinarlas algunas/os residentes más expertos o activos y estar abiertas al resto en forma de grupos, voluntariamente. De esta forma quizás tendrían menos tiempo para pensar en sus dolencias y sus penas, y tener una actitud más positiva y productiva frente a los años que les quedan. Evidentemente supongo que habrá muchos (quizás la mayoría) que preferirán seguir viendo pasar los dias desde las butacas del vestíbulo.

- Por último, en algunos hospitales se han habilitado conexiones de videoconferencia (aprovechando los servicios que gratuitamente ofrecen gmail, messenger, etc) para poder ver a los familiares. Es otra propuesta para mejorar el contacto de los residentes con familiares alejados o con nietos que no pueden ir a visitarlos por su cuenta.

Gracias por su atención
J. Francesc HUGUET

INFORME D'INCIDENCIA A JOSÉ FCO. HUGUET GAYÀ

Aquest informe, com es pot observar, és molt antic. El fet d'incloure'l ara no és per retreure velles històries, sinó per deixar constància de moments on el funcionament intern deixava bastant que desitjar. Actualment, per sort, les coses han millorat molt.

"El dia 30/3/99 a 6ª hora (13:15-14:05), mentres he fet la guàrdia en el grup 2n C, l'alumne I C estava fora de classe, transitant i fent remor, amb altres alumnes de 1r d'ESO, pel passadís. Per poder-los controlar i que no molestassin a la resta de grups que feien classe he demanat als alumnes que he pogut retenir que entrassin dins l'aula de 2n C, mentres anava a buscar als alumnes que s'havien escapat. L'alumne en qüestió ha entrat en la classe però després ha tornat a sortir abans de que jo hagués tornat a l'aula. Li he indicat que entràs a la classe i s'ha negat, però després ha accedit en amenaçar-lo amb anar a parlar amb Caporalia d'estudis. S'ha assegut dins la classe devora l'alumne J F B M, de 2n C. Aquest últim estava jugant amb papers de propaganda de FANTA, i li he dit que al final de classe tiràs tots els papers al fems. Els ha anat a tirar immediatament, excepte un caramull que hi havia a la taula del costat, on estava I C . Quan he anat a recollir el caramull perque no quedàs dalt la taula, n'I C m'ha dit que un d'aquells "folletos " era seu i no l'he recollit, però li he dit que al final de classe no el deixàs dalt la taula ja que hauria de recollir tots els papers d'aquell tipus que hi hagués tirats per l'Institut. Al tocar el timbre, l'alumne deixava al "folleto" dalt la taula, per la qual cosa li he parat el pas i li he dit que hauria de recollir tots els de l'Institut. Ha tornat enrrera, ha recollit el folleto i "ha fet cistella" en la paperera. Just després he sentit un crit diguent "GILIP...." des del passadís . Poc més tard, en la zona de començament del passadís (aprop de l'entrada a l'aula de 2n A), he sentit un altre crit de "CHUPAME LA P...". M'he dirigit a l'aula de 2n A, on quedaven alguns alumnes recollint per anar-se'n, entre ells, I C , tumbat dalt un grup de taules. He demanat que anassin sortint i a l'alumne I C , quan ha passat pel meu costat li he dit que si seguia així ho duia clar. Ha seguit caminant i dos metres darrera meu ha dit en veu baixa, "tu si que lo tienes claro". Jo l'he perseguit i li he demanat que vengués amb jo a caporalia d'estudis, però no m'ha fet cas, encara que l'hi anava interposant el meu cos en el seu pas per foçar-lo, sense tenir-lo que collir amb les mans, a anar cap a caporalia. Ell m'ha anat esquivant i se n'ha anat per la porta.
Possibles Testimonis:
De 2n A: D L, M B, R B, V C, F J CH.
De 2n C: M F T, T G, L M
Altres: Mª P S (1r A), P M (1r B), C E (1r B)




El professor de Guàrdia"

Setmanes més tard, un dels adjunts de Cap d'Estudis, me va comentar que havien cridat a l'alumne amb la mare, i l'hi havien pegat la bronca, i que l'alumne estava molt penedit. Jo no vaig rebre cap disculpa de l'alumne ni de la mare mai. El curs següent el vaig tenir d'alumne a classe. Més civilitzat, encara que no era un alumne "modèlic".

Consells personals per a opositors (de tecnologia)

Després d'haver participat en 3 oposicions com a opositor i en altres 3 com a membre de tribunal, he anat "acumulant" una sèrie de propostes que, ja en anys anteriors (Març 1999, i més tard ja dins l'any 2000) vaig intentar fer arribar als que jo suposava eren els "responsables" dels procediments. Enguany he redactat un conjunt de propostes que he enviat a sindicats i responsables de la conselleria. Una de les propostes era millorar l'aspecte "didàctic" del procés. En aquest sentit, aquesta és la meva contribució personal.

Abans de començar reiterar que són consells personals, encara que esper que el format de blog faciliti la participació de companys de professió per enriquir aquest text (crec bastant en el treball col·laboratiu). Els tribunals es nomenen entre els professors de cada especialitat, per sorteig. És una tasca que no sol fer gràcia a massa gent, però quan toca, tota la gent amb qui he col·laborat en tribunals, intenta fer-ho justament i amb respecte cap als opositors. Però no són especialistes en oposicions, i les instruccions oficials, publicades al BOIB, solen ser obertes i ambigües, així que l'actuació de cada membre dels tribunals sol respondre a la bona voluntad i a la imatge que cada un té del que ha de ser un bon professor.

La meva referència davant aquesta tasca com a tribunal és buscar professors que m'agradaria tenir com a companys de departament o com a professors dels meus fills, però sempre dins els límits marcats per la convocatòria oficial. Aquesta percepció procur detectar-la en l'actuació dels aspirants durant l'oposició, ja que seria injust cap als opositors desconeguts aprofitar qualsevol coneixement adquirit fora del procés.

Abans de començar la llista de consells, comentar que vol ser una llista extensa de molts dels aspectes valorables des del meu punt de vista. En cap cas és necessari cumplir tots els "requisits" per aprovar l'oposició. Recordau que l'objectiu és fer-ho millor que altres. Així doncs, la idea potser buscar aquelles capacitats o particularitats que més s'adapten a cada un, i intentar destacar-les. Dit això, comencen els consells

A nivell general:

- Llegir-se detalladament la convocatòria oficial. És molt important conèixer bé el sistema. Incumplir alguna indicació oficial pot conduir a la invalidació de l'actuació de l'opositor, o fins i tot de tot el procés, si és el tribunal el que s'equivoca. El plaços i terminis, les hores, els materials que es poden usar, són alguns dels detalls a observar rigorosament.

- Assitir a presentacions dels altres opositors. Encara que no és agradable i un poc “violent”, és una possibilitat, en les sessions públiques, de collir idees, estratègies o detectar errades que no s'han de cometre. També ajuda a tenir elements propis per considerar si el procés s'ha fet justament.

- Controlar els nervis i l'ansietat tot el que sigui possible. Encara que els tribunals són conscients de la situació, no es pot valorar bé l’opositor quan les seves capacitats queden "massa" minvades pels nervis.

- Usar paraules "impactants " pròpies: Unitats càpsula de coneixements, continguts cremallera, ... és un truc que també ajuda.

- Cuidar la "posta en escena". Tant en la primera prova (encara que els continguts són el més important en aquesta part) com especialment en la resta, la presentació és molt important. No s’ha d’oblidar que la convocatòria diu que el procediment selectiu "Tendrà per objecte ... necessaris per impartir la docència" i, en aquest cas, els membres del tribunal són els alumnes. 

·    L’actitud cap al tribunal és important, especialment en les proves de presentació: educació i correcció, simpatia sense excessives confiances. No intentar fer pena ni mostrar actituds desafiants o d’excessiva autosuficiència, S'ha de ser "diplomàtic". Mirar als membres al ulls (amb humiltat), no al sostre o la finestra (excepte momentaniament). I no deixar-se influenciar massa per l'expressió dels membres del tribunal.

·    En la pronunciació, no parlar massa baix, ni cridant. Compensar possibles mancances personals: dificultats de vocalització, vigilar la postura i els "tics". Evitar posar les mans a les butxaques... Envers el ritme, com a referència, que es puguin prendre apunts (a nivell universitari, sense dictar)

·    Si s’ha d’escriure a la pissarra, fer-ho correctament (bona lletra, acrònims millor que trossos de paraules, vigilar ortografia). Usar, dintre del possible, vocabulari autòcton (però lingüísticament correcte). No abusar de la memòria, ja que els bloquejos o les pauses excessives no fan bona impressió.

·    Fer petites introduccions abans dels diferents apartats per a prioritzar aspectes de la presentació, ja que el temps està limitat.

- En la primera prova, la de demostració de coneixements específics: (suposadament hi haurà un canvi de temari, però amb molts temes comuns, que són els prioritzables en els moments de transició)

 -No "fusilar" cap temari concret. És recomanable observar estrictament el títol oficial del tema i fugir d’interpretacions d’altres. Fer-se un guió propi per adaptar-s’hi el millor possible. Es poden treure idees de diferents temaris. Però teniu en compte que en unes oposicions no es busca la suficiència, sinó l'excel·lència. No basta redactar el tema a nivell d’ESO. S’han de mostrar els coneixements que es tenen, quan més complets, millor. Heu d'incloure els aspectes generals i destacar els aspectes diferencials del vostre desenvolupament envers els de la resta d'opositors. Buscar algunes dates o dades "peculiars" (Internet facilita molt la tasca) que pogueu introduir amb un poc d'habilitat en el tema, pot crear aquest tret diferencial de la resta. És convenient saber el nom de les lletres de l’alfabet grec que es puguin necessitar.

---En la redacció s'ha d'intentar mantenir l'ordre i organització dels continguts: Afegir un index, no descol·locar els paràgrafs, etc. Es preferible dedicar un poc de temps a organització, o usar unes fulles addicionals, que donar sensació de desordre en la lectura. A més a més, els esquemes o gràfics han d'estar ben fets, explicitant tots els detalls que calgui per a la seva correcta interpretació (durant la lectura no es poden afegir comentaris).

--- En la lectura: l'ordre, el tò de veu, el ritme, la pronunciació, l'emfasi en alguns paràgrafs. En aquesta fase, normalment, no hi ha límit de temps. No s'ha de dormir ningú però no és necessari correr.

-- En la part del contingut, en la introduccions, ficar detalls importants relacionats amb el tema, però no massa llargs. NO donar voltes a un tema (dóna sensació de voler guanyar temps). Anar al gra (el temps és limitat a l'hora d'escriure). Intentar equilibrar els continguts, i fer-ho amb coherència. L'apartat de Bibliografia: la bàsica, no "despilfarrar" la memòria en aquest apartat.

- En la segona prova, la part de la programació

  En general consider preferible donar la sensació de tenir experiència en el treball amb alumnes reals que no de "preparació d'acadèmia".

-- L’únic que es pot usar és una còpia de la programació. Per tant, tot el que es consideri important s'ha d'incloure en la programació lliurada el primer dia, sense superar el nombre de pàgines estipulat. L’index (que podrà fer de guió) i els annexos generals que es vulguin destacar hi hauran d’estar inclosos. Els annexos de les unitats didàctiques, si no hi caben, es podran presentar després en la part corresponent a la unitat didàctica (convenient connectats).

-- Es disposava d’un màxim de 20 minuts: s’ha de controlar el temps (sense obsessions).

-- En aquesta fase s’ha d’exposar i defensar la programació personal. No s'ha d'explicar al tribunal què és o com s'ha de fer una programació, ni "apabullar-lo" amb les referències legals (especialment si tots els membres són professors en actiu). Aquestes dades, que encara que no són negatives, no serviran per al bon desenvolupament d'una classe, fan “perdre” temps i poden fer perdre atenció al tribunal. El que buscam com a tribunal és “sentir” que la programació és real, realitzable i útil, al menys per a l’opositor. En aquest sentit, referències genèriques a tòpics de la “literatura” pedagògica com els models d'avaluació, els tipus de metodologia, l’etapa cognitiva dels alumnes, etc., si no es veuen clarament connectats a la programació donen sensació de ser només teories. Novament s'han de destacar les peculiaritats, el que cada programació té diferent de la resta, cubrint, això sí, els aspectes mínims fixats en el BOIB.

--- Se suposa que la programació s’ha fet per al principi de curs, abans de coneixer a tots els alumnes (alumnes nou-vinguts, per exemple). No ha d'haver dades que e ser memòries. En la contextualització, millor usar un institut real, conegut. Destacar les dades que afecten a la programació, d'altres circumstancials que hi hagi a l'Institut (COMENIUS, Cicles Formatius, etc). Les activitats que es defineixin, sense massa detall (45 pàgines no donen per molt) però concretes i variades (mostrar-se ambiciosos però moderadament). És important que la programació tengui els apartats habituals (a més dels mínims), especialment la seqüenciació, i particularitzar el possible les unitats didàctiques.

- Recodar que el ritme ha de ser intel·ligible i “seguible”. S’ha de mantenir l’atenció el màxim de temps, reforçant aspectes de tant en tant. Es preferible deixar alguna cosa a dir (apart dels mínims) i destacar aspectes personalitzats, que dir-ho tot massa ràpid, “agobiant” el tribunal.

- En la segona prova, la part de la unitat didàctica.

-- Es disposaven de màxim 25 minuts. Es pot usar TOT el material que es consideri adient. Es pot usar un guió d’un full.

-- S’han de cubrir els mínims del BOIB, però s’han de destacar els aspectes diferencials, propis. Ha de “sentir-se” que la unitat és realitzable i creible. S’han de descriure aspectes concrets: Plantejar les preguntes inicials concretes (desenvolupades en l'annex corresponent), Videos, amb nom i temps (aproximat), agrupaments ben definits, ... S’ha de fugir de generalitats. Detallar el mètodes d’avaluació, les proves d’avaluació, les activitats de recuperació, reforç o ampliació (mostrant annexos concrets). Les activitats plantejades han de ser factibles per al temps REAL de classe (repartir i recollir materials, temps d’explicacions o instruccions, posar ordre, ...). Quant més detallades estiguin les activitats proposades, millor. En el futur, que s'hauran d'incloure les competencies (supòs), concretar com es treballaran (fugir de les teoritzacions).

-- Si hi ha algun contingut “nuclear” que voleu deixar patent en totes les unitats, s’ha d’incloure d’alguna manera en la redacció de la UD.

A part d'aquesta "extensa" llista de consells, teniu apart una mostra de guions que poden usar els tribunals per a valorar, i la llista de les preguntes més "representatives" que en el darrer procediment selectiu se'm varen acudir a arrel de les actuacions dels opositors.

Estic a la vostra disposició per resoldre els dubtes que pugui, bé electrònicament per aquest mitjà, bé personalment a l'IES Algarb (amb les restriccions pròpies de l'horari com a professor i com a persona de "bones costums" :-) )

Possibles preguntes als opositors de tecnologia

A continuació hi ha un recull de les preguntes que, durant l'actuació de cada opositor dels darrers procediments selectius, se m'ocurrien amb la intenció de detectar millor el grau de coneixement del tema (en front d'una simple interpretació) i per a no donar excessives expectatives, ja que, des del meu punt de vista, es millor aprovar pensant que no ha anat massa bé que suspendre convinçut de que s'ha fet correctament. Les preguntes NO estan pensades per p..ejar els apirants!

PREGUNTES referents a PROGRAMACIONS

Preguntes de tipus general

a qui li són d'utilitat les programacions?
Quins continguts prioritzaries? 
Que passa si te vas retrassant respecte a la programació?
Per a que serveix l'avaluació?
Has consultat el projecte educatiu d'aquest centre? I la distribució de grups i alumnes NEE per l'any que ve?

Preguntes específiques a opositors

2- La teva programació va dirigida a un sol grup o a tot un nivell?
Com organitzes les proves orals? Temps, freqüencia?
Quan fas les recuperacions si no uses temps de classe?

5- Pots posar un exemple de com aconseguir que un alumne sigui protagonista dels seus coneixements?
Com condiciona la teva programació el fet que a l’institut hi hagi el projecte COMENIUS?

6- Com poden elegir els alumnes, si feis un únic projecte en tot un grup? Estan tots d’acord?
Com reparteixes les tasques per què el treball dels alumnes estigui equilibrat?

7- Com decideixes a quin alumne li toca la ronda de preguntes?

8- Es important aconseguir tots els criteris d’avaluació per a que un alumne pugui aprovar?
Quants criteris d’avaluació pots assegurar en la majoria d’alumnes sense que la matèria deixi de ser “amena”?

9- Quines mesures de seguretat en el taller prioritzes?
Com ajustes les unitats didàctiques en funció de l’avaluació inicial?
Teniu llicències del programari que usau o usau només programari de codi obert?

10- Quins materials usaries per al suport de llapissos?
Com connectau dos ordinadors?

12- Com et coordines amb altres departaments?
Com pot afectar l’avaluació inicial al desenvolupament de les unitats?
A l’aula-taller, teniu biblioteca d’aula?
Quin % usau del llibre de text?
Quina de les 8 competències bàsiques falta i perquè?

14- El plàstic és un material de construcció?
Com coordines la interdisciplinarietat?
Com afecta l’escola inclusiva del teu Insitut en la teva programació?
Com organitzes els grups de 4 alumnes?

15- Com estimules l’aprendre a aprendre amb la teva pràctica docent?

16- Com afecta la immigració a aquesta assignatura de batxillerat?
Com aconsegueixes que els alumnes participin en el seu aprenentatge?

17- Perquè dius que és un centre “molt dinàmic”?
Quina norma de funcionament de taller teniu referent al vestuari?
Teniu sempre un professor de recolzament?
Consideres que l’atenció a la diversitat només afecta als alumnes de NEE?

18- Com influeixen els altres estudis que es fan a l’IES en la teva programació o pràctica docent?
Com afecta la interdisciplinarietat? Com us organitzau?
Perquè la darrera avaluació ha d’estar aprovada per poder aprovar el curs?

19- Quants criteris d’avaluació s’han de superar per aprovar?
Com apliques la metodologia activa al bloc de tecnologia i societat?
Com organitzes l’activitat de desmuntatge de motors?
El programari informàtic que planteges en la programació és legal?


20- Com afecta que l’institut tengui EOI a la programació de tecnologies?
Quina relació té una oficina d’enginyeria amb el bloc de resolució de problemes?
Quin vestuari usen els alumnes a l’aula-taller?

21- Quina diferència hi ha entre activitats extraescolars i complementàries?
Quins mecanismes usaran els alumnes per a muntar el cotxe elèctric? D’on els treuen?
Com fas participar els alumnes en les classes teòriques?
D’on han sortit les fitxes que utilitzes per les classes?

PREGUNTES referents a UNITATS DIDÀCTIQUES

Preguntes de tipus general

es pot cubrir tot el currículum amb el mateix nivell d'aprofundiment que la unitat presentada?
Com aconseguiràs mantenir l'ordre i l'atenció dels alumnes?
Quins sistemes de seguretat (i higiene en el treball) s'han d'usar en les tasques relacionades amb aquesta unitat?
Faries un únic tipus d'activitat a tots els alumnes?

Preguntes específiques a opositors

1-Com despertes l’interés per aquesta unitat didàctica?
Quan i com fas l’avaluació final de la unitat?
A quines empreses faries visites?
Quan i per a què uses la biblioteca? Està disponible sempre que la necessitis?
Què fas perquè l’aprenentatge sigui significatiu?
Com organitzes els materials de reforç i els d’aprofundiment?

2- Dóna’m exemples de preguntes de motivació o per motivar a alumne/a desmotivat/da
Totes les aules taller tenen les 3 parts que comentes?
Faltes d’ortografia, restar 0,1 punt per cada una? Aprova molta gent?
Quants criteris d’avaluació s’han de superar per aprovar, més o menys?
L’alumne-tutor, es voluntari o obligatori? Per què?
Com donau formes a les espires del motor elèctric?
Qui aporta el material de les activitats? Quin pressupost teniu per fer-ho?

3- En quina mesura uses el llibre de text?
Per què fas una activitat a la biblioteca?
Tenen els alumnes capacitat per calcular les relacions de transmissió?
Quan planteges les qüestions sobre el video? Abans o després?
Quins materials uses per al muntatge dels mecanismes simples?
Quina informació treus de l’enquesta d’avaluació inicial i quines accions podries fer en funció d’ella?
Com adaptes la unitat al desenvolupament psicològic dels alumnes?
Com introdueixes els temes tranversals? Com individualitzes? Com socialitzes?
Com tractes la comprensió lectora? Com l’avalues?

4- Com dones als alumnes les adreces de les pàgines de suport?
Què fas si a l’aula d’informàtica falta un ratolí? I si falla la connexió dels alumnes?
Quin bloc tracta sobre simuladors?
Uses la mateixa web per alumnes que com a guió de professor?
Creus que es poden cumplir totes les recomanacions de la LOE?

5- Quina relació té el video “Así se hace un CD” amb el mètode de projectes?
Es disposa de PT en totes les hores de totes les assignatures?

6- Quina de les 8 competències bàsiques queda exclosa? Per què?
La tutorització sobre l’ús de màquines-eina, les fas a tots o només als alumnes que les han d’usar?
Com organitzes els grups?

7- Quina disponibilitat de l’aula d’informàtica tens a l’Institut?

9- Faries pràctiques d’identificació de plàstics per l’olor? Quina precaució remarcaries?
Quin web uses per veure els processos de fabricació dels plàstics?

10- En quin grau usau el llibre de text?
Com fas practicar la pronunciació a l’alumna xinesa?
Com fas saber als alumnes quines coses valoraràs de cada activitat?
On penjau la pàgina web que fan els alumnes? La pengen ells?
Com  aconsegueixes treballar la competència de “aprendre a aprendre”?
Quina disponibilitat teniu de l’aula d’informàtica?
Com adaptes la unitat als coneixements previs que tenen els alumnes?
Teniu llicencies del programari que utilitzau?

12- Com reculls la informació de l’avaluació inicial?
Quin tipus de dibuix faries fer als alumnes amb autocad? Teniu llicència oficial?
Quins perfils metàl·lics o plàstics usaries en el projecte associat a la unitat?
Quins materials  reciclats usarieu?

13- Usau llibre de text? Quin?
Pots posar alguns exemples de preguntes motivadores?
Quan tarden aproximadament els videos de la Energia Nuclear?
Com valores si un alumne està interessat en els continguts?
Quins materials de consulta usaries?

14- Com aconsegueixes que els alumnes s’interessin per l’assignatura?
Com informes de les adreces Web als alumnes?
Fer exercicis del quadernet és sempre un contingut procedimental?
Quina disponibilitat teniu al teu Institut de l’aula d’audiovisuals?
Com organitzes la revisió del taller?

15- Perquè endarrereixes l’examen a la unitat 3?
Els exercicis de vistes que fan, han de fer-los a escala?
Quants esbossos han de fer els alumnes?

16- Els programes que usau tenen tots llicència?
Els alumnes de la teva optativa tenen una aula específica per a ells?
Com t’organitzes perque els alumnes recordin els continguts de tot el curs a selectivitat?
Usarieu l’oscil·loscop en algun moment?
Quan utilitzaries els recursos audiovisuals?
Quantes pàgines aproximadament té el manual i curs de proteus que usen els alumnes?

17- Quines funcions dels fulls de càlcul usaràs amb els alumnes?
Quines adaptacions faràs a l’examen dels alumnes de PALIC? Si uses més temps, d’on surt?
La decissió de canviar l’orientació del projector va ser teva? No vares tenir oposició de ningú?

18- Com transmets els valors moral i civisme, del consumidor i de la construcció europea en aquesta unitat?
Com fas que l’aprenentatge sigui significatiu?
Quina disponibilitat d’aules d’informàtica hi ha al teu centre?
Tots els teus alumnes tenen ordinador i connexió a Internet des de casa?
Com corregeixes el qüestionari que has plantejat?
Com amplies el temps per fer l’examen als alumnes que ho necessitaran?
Tens algun sistema automatitzat d’enviar els resultats als alumnes per correu electrònic?

19- Quants alumnes preveus que no arribaran a assolir els continguts?
I quants aprovaran l’examen?
Tots els alumnes saben fer ja equacions bé?
Conéixes alguna paraula d’Eivissa amb el mateix significat de “pereta”?

20-    De quin nivell parteixes en el coneixement dels conceptes de Voltatge, Intensitat, ...?
-    Quin % del criteris d’avaluació han de cubrir els alumnes per sentir-te satisfeta?
-    Quin % aproximat dels alumnes creus que sabran resoldre els problemes de circuits quan acabis la unitat?
-    D’on treus els materials per fer les pràctiques?
-    Quin programa uses per a fer la teva pàgina web?

21-    A quin nivell de disseny d’esquemes elèctrics esperes que assoleixin els alumnes?
-    Què passa si connectes dues piles de diferent voltatge amb paral·lel?
-    Com “informes” als alumnes de les adreces web?

Model de guió per a oposicions de Tecnologia

OPOSITOR: __________________________________________________ NOTA B1: _______ NOTA B2: _______

Exposició i defensa d’una programació didàctica (normativa vigent sobre ordenació curricular i organització, d’una àrea, matèria, assignatura o mòdul corresponent a l’especialitat):

Caràcter personal? (elaborada de forma individual):              Màxim de 45 fulls:           numerats:                   format DIN-A4:                 Justificat:
àrea, matèria, assignatura :             Etapa:       Curs:      Centre:       
     
a) La contribució de l’àrea, matèria, assignatura
 o mòdul a la consecució dels objectius generals
especificats per a tota l’etapa. ____________________
b) L’organització i la seqüenciació dels continguts.
                                                               ________________
c) Els criteris d’avaluació.
                                                              ________________
d) Els principis didàctics i metodològics que
es tendran en compte.                       ________________
e) L’ús adequat de les tecnologies de la informació
i la comunicació en l’especialitat.    ________________
f) L’atenció a la diversitat de l’alumnat.
(i NEE)                                                   ________________
g) La contextualització en un centre d’acord
amb el seu projecte educatiu i amb el model educatiu
de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears._______

Altres:

Referencies a la normativa?:
Objectius mínims?
Detalls metodologia?
- Organització espais
- Materials i recursos
Competències bàsiques?
Mecanismes d'avaluació?
Aspectes a avaluar?
Criteris de qualificació?
Criteris de promoció?
Comunicació de criteris a alumnes
   i pares
Recuperació i reforç?
Coordinació entre professors?
Justificació de la programació?
                             l'assignatura?
Temes transversals?
Criteris per a ACIS?
ACES?

Elaboració i exposició oral d’una unitat didàctica.
a) els objectius d’aprenentatge que es
 pretenen aconseguir,

b) els continguts,

c) les activitats d’ensenyament i aprenentatge
que es volen plantejar en l’aula

d) procediments d’avaluació.

Altres:

Relació amb currículum
Ubicació temporal
Coneixements previs
Relació amb la llengua
Competències
Recursos informàtics?
                 humans?
                 organitzatius?

Projecte "del realment executat"

Aquest nou requisit que demanen les administracions (que en concepte em sembla bé, perque hi ha molts canvis entre el projectat i el que realment s'executa), no hauria de demanar-se projecte, ja que entenc que projecte és alguna cosa no existent que volem preveure i concretar. Podria dir-se plànol (o planols), estudi o altres propostes, però projecte, crec que no.

Ajudar a sortir de la crisi?

Els polítics reiteren que fan el que poden per ajudar a sortir de la crisi, però en el tema d'instal·lacions i activitats econòmiques, tots els intents que fan son els que afecten els altres: reducció de sous de funcionaris, llei omnibús (directiva Bolkestein), ... Però a l'hora de facilitar els tràmits administratius (en Ajuntaments, Consells, etc) tots són pegues, complicacions, exigències i ineficàcia. Formidable.

Intel·ligència artificial o sistemes experts.

Sentint un tros de l'entrevista al catedràtic de la Universitat de Granada (crec) d'ahir vespre en TV3/24 (crec) sobre intel·ligència artifical, vaig escoltar que en un futur proper els metges tendran un possible suport usant aquesta disciplina, per al diagnòstic de malalties. Era una possibilitat que jo pensava que era prou antiga i que no entenia com no estava més extesa, com li vaig comentar al meu company Joan Formigós. De fet la idea la vaig tenir un dia vegent un capítol d'una sèrie d'humor americana on un pediatra molt "xistós" no va descobrir fins el final del capítol que un pacient tenia botulisme. Altres séries com Doctor en Alaska o el famós House reforcen aquesta idea: perquè haver de dependre de la memòria i capacitat deductiva (o inspiració) del metge si un ordinador ben senzill pot subministrar-nos una llista de possibles diagnòstics en funció dels símptomes detectats, i suggerir proves per reduir les possibilitats?. De fet hi ha un jugueroi per infants, el Q20, que usa tècniques semblants. En qualsevol cas, encara que tard, ben arribat.

Proposta de curs introductori per a carreres cientifico-tècniques. (Quadrimestre Zero)

(Enviada a UIB en Setembre de 2008)

Benvolguts Srs.

Amb aquest correu voldria proposar-los l'organització per part de la UIB (dins de l'estructura de campus extens, si fos possible) d'un curs introductori per a alumnes de carreres científico-tècniques que pogués convalidar-se amb el "Quadrimestre Zero", que algunes Facultats i Escoles tècniques s'han vist forçades a plantejar, donat el baix nivell amb el que arriba l'alumnat des del Batxillerat, en assignatures bàsiques com les matemàtiques (Algebra i Càlcul), Física o Química .

Encara que pens que el més correcte seria que els Instituts assumissin aquest problema i plantejassin la solució, també som conscient que això és molt improbable (de fet passa en altres comunitats autònomes, no només en la nostra), ja que conec bé el sistema educatiu perque fa més 14 anys que som professor de Tecnologia de l'Institut ALGARB, d'Eivissa.

L'opció que els propòs és semblant a la que fa vint anys tenien organitzada a la UIB i em va permetre a Jo realitzar el primer curs d'Enginyeria Industrial a Palma, per un conveni amb l'Universitat Politècnica de Catalunya, i després seguir estudiant a Barcelona.

Avui dia, malgrat la dispersió dels plans d'estudi produïda els darrers anys, es produeix una situació semblant deguda a aquesta falta de preparació amb la que arriben els alumnes i que provoca un elevat percentatge d'abandonaments en els primers cursos i una important frustació en els alumnes i despesa econòmica per a les seves families.

Una possibilitat més propera, tant a nivell geogràfic com a nivell acadèmic, que després es pogués aprofitar en forma de crèdits de lliure configuració, com ho fan l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials a Barcelona (entre d'altres) permetria a una part dels futurs enginyers i científics de Mallorca, i Menorca i Eivissa si es fes amb el Campus Extens, tenir un primer contacte amb l'entorn Universitari d'una manera menys traumàtica.

Els agrairia que m'informin de que han rebut aquest missatge. També m'interessaria coneixer la seva opinió sobre aquest tema.

Josep F. Huguet.
Professor de Tecnologia.
Enginyer Industrial.

Queixes diverses

Pendents de transcriure

Tema Trasmediterranea: 60 euros i no avisar certificat de resident (28/12/08)
Tema Policia: no avisar de tancament (Presentat a Conselleria de Salut i consum el 2/1/09)
Tema Iberia: Cobrar dues vegades (18/3/2008) i només poder reclamar a telefon de tarificació especial
Tema Basquet: correu FIB (6/09)
Tema GoldCar Rental: Cobrar més del que costa el dipòsit ple (18/3/08)
Tema Air Madrid (Nadal 2007?) i resposta de la Direcció general d'Aviació Civil. (21/10/2008)
Tema arbres i aparcaments a Vila?
Instàncies conselleria
Tema doble acera policia: cost i motiu?

Missatge a un Institut "qualsevol"

Bon dia i salut:

Al llarg del curs passat, com a pare d'un alumne de primer d'ESO me vaig donar compte, bé directament o bé per comentaris d'altres pares, de situacions o circunstàncies que en 14 anys de professor d'Institut no havia detectat. Però abans de comentar-les m'agradaria demanar-los que, amb tota honestedat, m'informin si aquest tipus de missatges els interessen, els són indiferents o, fins i tot, els molesten. Per una part crec que si els pares no avisam als responsables de les situacions o circumstàncies que no funcionen bé (o que podrien funcionar millor) és difícil que aquestos puguin posar-hi remei. Per altra part, amb el temps que duc de professor he conegut gent (alguns d'ells a càrrecs de responsabilitat) que pensen que mentres les coses funcionin, encara que malament, millor no "tocar-les" o que l'esforç necessari per intentar canviar-les no compensa la millora que es pugui aconseguir. Per últim aclarir-los que el fet d'enviar aquest o altres missatges no és conseqüencia de la falta d'ocupacions o de l'avorriment, ni tampoc de donar peu a les persones que tenguin accés al contingut d'aquest missatge per menysprear o ridiculitzar les meves propostes.

Després dels comentaris inicials, els temes que volia comentar son els següents:

·    En relació a la intenció de fomentar actituds respectuoses cap al medi, pens que en lloc de que els professors "obliguem" als alumnes a usar paper reciclat és millor intentar reduir l'ús de paper, de qualsevol tipus: No entregar fulls en blanc en els treballs (contraportades i altres), aprofitar millor els papers (portades més completes o incluint l'index), aprofitar les dues cares del paper, continuar nous exercicis a continuació d'altres exercicis ja corregits, etc.
·    En relació a les activitats que se solen organitzar abans de vacances o a final de curs (que ja sé que no solen tenir molt d'atractiu per als alumnes) crec que s'hauria d'informar per anticipat als pares de la situació que sol produir-se perque ells mateixos decideixin si deixen quedar els seus fills a casa, en lloc de que la passivitat i falta de control que sol produir-se en aquestes activitats condueixi als alumnes a sortir de l'Institut i "pasturar" per Vila, sense coneixement previ dels pares.
·    Evidentment (des d'un punt de vista més normatiu) s'hauria de garantir l'atenció educativa als alumnes que "desitgin" assistir a l'Institut en aquestos dies. Els professors mai haurien de "renyar" als alumnes que van a classe aquestos dies i dir que els "castiguen" fent classe per aquest motiu (ni tan sols en broma)
·    Als alumnes, de 1r d'ESO al menys, no deixar-los sortir de l'Institut sense el permís dels pares o com a mínim sense haver avisat d'aquesta possibilitat.

Esper la seva resposta indicant-me la utilitat d'aquest escrit. Moltes gràcies. Josep F. Huguet

Millor un túnel de metro

Estic convinçut de que hi ha alternatives millors, però per fer unes carreteres a més de 8 metres de fondària (quasi tres pisos de desnivell)  hagués estat millor fer uns desdoblaments totalment subterranis, com si fos un túnel de metro, per davall de la carretera actual. D'aquesta manera no haguessin tengut que expropiar a tanta gent, no tendria tant impacte visual, podria mantenir-se el traçat existent (reduint la densitat de tràfic) i s'havessin pogut gastar tants de sous com en el túnel "intel·ligent" de Madrid, que és un dels més segurs d'Europa, sense superar l'actual pressupost.