diumenge, 27 de febrer del 2011

Burocràcia i fracàs escolar

Fa més de 12 anys que una plaça de professor de l'Institut on faig feina no es pot cobrir de manera estable perquè la persona destinada està fent feina de manera "provisional" en un altre càrrec de la conselleria. Aquesta situació es repeteix en diferents instituts d'Eivissa (i de les altres illes, supòs). Fa uns mesos vaig proposar algunes possibles solucions en la pàgina web de queixes i suggerimentes del govern balear. La resposta que vaig rebre (amb bastant més retard que altres queixes o suggeriments plantejats per a altres serveis de l'administració, per cert) va ser indicar-me el boib on es publica la norma que regula aquesta situació. Dels sindicats, als que també vaig enviar les propostes, encara no he rebut cap resposta. El resultat és que a final de curs, la professora que ocupa aquesta plaça, de manera provisional, s'haurà d'anar a un altre institut, substituïda per algun altre professor provisional.

A final de curs, unes altres companyes, mestres, que hi ha a l'Institut, que fan una feina amb la que elles, els alumnes, l'equip directiu i els altres companys hi estam contents, també se n'hauran d'anar del centre. I això que ho fan amb el sou de mestra, que és menor al de professor. Segons tenc entès el problema és que estan ocupant aquesta plaça de manera provisional.

Per jo aquest és un clar exemple de la ineficàcia de la burocràcia. Aquest laberinte normatiu on algunes normes, que eren útils i lògiques en algun moment (o no) han quedat totalment desfassades (i en el que només coneixen les sortides "atípiques" aquells que no es dediquen completament a la tasca docent) no és eficient. Seria més eficient (i més barat) replantejar-se algunes normes que està demostrat que no funcionen bé, que enviar comissions de professors a Palma i a Madrid per descobrir solucions màgiques.




Enviat a Diario de Ibiza dia 27/2/2011
Publicat el 3/3/2011

dijous, 24 de febrer del 2011

Perill Mediambiental i Falsedat dels polítics

Acab de llegir que els senadors de PP i PSOE (a Madrid) s'han oposat a aturar el tema de les prospeccions petrolíferes encara que els seus companys de les illes diuen que estan en contra.
Totes les forces polítiques haurien de fer front comú en contra d'aquesta activitat PETROLÍFERA que només produirà beneficis a empreses privades (i als corruptes de torn) i que suposa un perill evident per al patrimoni natural de les Illes. Basta recordar l'accident al Golf de Mèxic que va provocar nombrosos problemes al "tot-poderòs" Estats Units. No hi ha garanties que valguin per una cosa que ningú pot assegurar i on els perjudicis produïts no es poden pagar amb sous. S'hauria de demanar a TOTS ELS PARTITS que es presenten a les properes eleccions autonòmiques que es posicionin, sense ambigüitats, respecte aquest tema i mobilitzar la gent per totes les vies (facebook inclòs) per demostrar el seu rebuig a aquesta activitat.
Enviada a Diario de Ibiza el 23/2/2011
Publicat l'1/3/2011

dimecres, 9 de febrer del 2011

Política de "tota la vida"

Entre les cartes publicades fa unes setmanes, un lector plantejava els seus arguments defensant l'actuació d' Eivissa x canvi en aquestos darrers anys. Respect totalment la seva postura però no hi estic d'acord. A jo m´han decepcionat molt els components d'aquest partit ja que esperava que estarien més lluny de la línia dels polítics "de tota la vida", que tant criticaven abans d'entrar en el govern, en coalició amb un dels partits "de tota la vida".

 Estic convinçut que els plantejaments polítics actuals són negatius, almenys per a la gent del carrer. I crec que no som l'únic, a la vista de les crítiques que circulen per Internet en contra dels privilegis dels polítics que tenim. L'objectiu dels partits no ha de ser guanyar les eleccions a qualsevol preu, sotmetent-se a les imposicions d'un partit "important", només per derrotar l'altre partit "important". L'objectiu ha de ser obtenir algun representant que defensi els principis originals del partit, i recolzi les propostes que siguin bones, venguin del partit "important" que venguin. Però que les propostes siguin bones per a la gent, no només per al partit o per algun dels seus directius.

 Tenc confiança que, en les noves eleccions, sortiran alternatives als partits "de tota la vida", que mantenguin els seus principis fins el final. Partits o simplement agrupacions de persones que, aprofitant Internet, podran donar a conèixer les seves propostes sense hipotecar la seva independència. Dirigits, especialment, als joves i pels joves.

 En una tertúlia de la TEF, alguns periodistes mostraven la convicció (amb bastant arrogància en algun cas) de que aquestes alternatives no obtendrien representació. Jo tenc la il•lusió que no serà així. I si els joves demostren que no passen de la política i van a votar (encara que sigui en blanc per expressar que passen dels actuals polítics), això pot canviar.  Ara falta que se sentin veus joves dins i fora d’Internet.
 
També m’il•lusiona veure que destacats membres dels "partits de tota la vida" diuen prou a les imposicions de la seva "cúpula"  i obren noves opcions, encara que personalment no hi estigui del tot d'acord amb els seus plantejaments.

La competència sempre beneficia el consumidor. Si perdem la il•lusió, que ens queda?


Enviat a diari d'Eivissa dia 9/2/2011
Publicat el dia 12/2/011 amb el títol "Això pot canviar"