dissabte, 9 de juny del 2012

La tercera Europa

Tota la vida he sentit parlar del tercer món. Una pobra gent, morint-se de fam, vivint a zones desèrtiques o quasi, on les sequeres un any sí, un any també, semblaven que els estaven sotmetent a un càstig bíblic.

A mesura que anava creixent anava rebent informacions complementàries: Molts dels països d'aquell tercer món eren països rics en recursos naturals, i a més, molts ells estaven immersos en guerres civils on es mataven sense pietat persones que semblaven iguals. Era un panorama difícil d'entendre per un infant: Per què no usaven aquells recursos naturals per viure millor? Per què gastaven sous en guerres i armes en lloc d'alimentar als negrets que es morien de fam? Per què Estats Units, que sempre intentava "posar ordre", no evitava que aquella pobra gent es matàs entre ells?

Ja adult he seguit descobrint informació sobre aquestos països: els recursos naturals els exploten les potències del primer món, i si paguen un preu més o menys just, se'l queden els dictadors (tirans millor dit) que despilfarren mentre els seus subdits es moren de fam. Les ajudes que reben del primer món són 5 o 6 voltes inferiors als deutes que tenen amb els països del primer món (dels seus banquers, supòs). Les armes que usen per fer les guerres, les fabriquen (i paguen, supòs) als països del primer món (a alguns dels seus empresaris, de fet). Estats Units només intervé quan en pot treure un profit.

Ara a Europa estam vivint uns temps difícils. Alguns països, encara que tenim (o teniem) algunes riqueses naturals (paisatges, clima, turisme, ...) no tenim prou sous per mantenir els serveis que fins ara teniem (sanitat, educació, ...). Alguns països necessitam que ens deixin sous per pagar els deutes que teniem amb els banquers dels països que ara ens deixen els sous. I els sous dels nostres recursos, se'ls duen els països de la primera Europa o els despilfarren els nostres tirans particulars? Tenc la sensació que hi ha prou semblances entre aquestes situacions (amb una important diferència d'escala, per sort per als europeus). Som un habitant de la tercera Europa?

dilluns, 4 de juny del 2012

PER DESGRÀCIA, ARA SÍ NECESSITAM OPOSICIÓ



Mai m'ha agradat que als partits que no han guanyat les eleccions se'ls anomeni OPOSICIÓ. Des de la meva ingènua visió de la política, totes les persones que s'hi dediquen haurien d'actuar per aconseguir el millor per al país, o millor dit, per a la major part de gent que viu en un país. Evidentment poden tenir diferents idees de com administrar els recursos, pero mai actuar per OPOSICIÓ.

Mai fins ara. Perquè l'actual govern, aprofitant-se de la majoria absoluta obtinguda (que tampoc mai m'ha agradat que hi hagi, i molt menys sense tenir els vots de la majoria absoluta dels electors) està exigint OPOSICIÓ. Oposició en contra de la "subvenció" estatal a empreses privades dirigides per incompetents amb prejubilacions multimilionàries, oposició en contra del despilfarrament en actes de partit personalistes a càrrec de tots els ciutadans, oposició en contra dels privilegis dels financers i polítics que no es retallen ni simbòlicament, oposició en contra de les retallades dels serveis públics bàsics per afavorir els sectors privats, oposició a l'enfrontament que els responsables del govern provoquen entre la gent i els funcionaris que els han d'ajudar curant-los, cuidant els fills o gestionant els seus papers, i que no són els que s'estan beneficiant de la crisi, oposició en contra de la llei del silenci que persegueixen amenaçant amb querelles, destitucions o acomiadaments a qualsevol que s'atreveixi a alçar la veu.

Ara deman que els polítics que no estan governant s'oposin, denunciant totes les irregularitats que es fan, denunciant totes les despeses que no busquin afavorir la majoria de la gent. Deman que els polítics que governen però que no estan d'acord amb els que realment manen no es deixin fonyar i plantin cara, que defensin el que ells, com a persones i no com a membres d'un partit, creuen just i necessari, que demostrin que els que encara confiam en ells com a persones no ens estam equivocant. Deman que els que ens estam oposant de manera pacífica i respectuosa, en defensa del que consideram millor per a la majoria, mantinguem la constància, l'ànim i el seny per seguir oposant-nos. Deman a la gent que no s'atreveix a oposar-se per por o per vergonya, que no deixi la feina de tots en mans d'uns quants, que pensi que junts tenim més força i tenim menys por. Deman que la gent que no ha reflexionat a fons sobre la situació dediqui un poc de temps a informar-se i reflexionar, que no es deixi confondre per paraules buides i mitges veritats, que no busqui els cupables entre aquells que, tant en millors temps com ara, treballam transparentment per a ells.

Deman que cadascú, amb tot el bon criteri del que disposa, pensi en les paraules de Gandhi: "Quan una llei és injusta, el correcte és desobeir-la".

Enviat a Diario de Ibiza el 4/06/2012 a les 20:23
Publicat el dia 9/06/2012 

Afegits no enviats:
- Oposiciò a usar la crisi com excusa per devastar el territori amb la intenció d'enriquir a uns pocs.
- Oposició als patriotes de "boquilla" que fugen amb els sous amagats quan el vaixell, governat pel seu partit, s'enfonsa.
- Oposició a la submissió incondicional a les imposicions extrangeres que enlloc de reduir el domini dels especuladors, l'augmenten.