Enviat a PAH Mallorca
Estic totalment indignat
amb el que consider una enorme injusticia cap a la gent que estan
desnonant dia darrera dia, afavorint descaradament els beneficis dels
banquers, totalment protegits per la impresentable classe política que
governa des de fa anys, i que encara tenen la poca vergonya de dir que
la política és necessària per protegir als petits en front dels grans
(Esteban González Pons).
El motiu d'aquest missatge, a més de per mostrar tot el meu suport a les plataformes d'afectats per les hipoteques, és per preguntar una sèrie de dubtes sobre el tema, i per fer una proposta per si pot servir d'ajuda en aquestos moments on està clar que no podem esperar res dels qui ens governen.
Els dubtes que voldria resoldre són els següents:
El motiu d'aquest missatge, a més de per mostrar tot el meu suport a les plataformes d'afectats per les hipoteques, és per preguntar una sèrie de dubtes sobre el tema, i per fer una proposta per si pot servir d'ajuda en aquestos moments on està clar que no podem esperar res dels qui ens governen.
Els dubtes que voldria resoldre són els següents:
- Quan
una persona no pot fer front al pagament de les quotes de la seva
hipoteca, el banc es queda el pis i manté el deute de la diferència
entre el valor del pis i la part d'hipoteca pendent de pagar, no? I com
es valora el pis?
-
Es parla que els pisos manllevats pels bancs es subhasten, però per
altra part també es diu que els bancs tenen molts de pisos en propietat.
Per tant que ha passat, que no s'han subhastat o que els bancs amb fet
la major "puja"?. En quin casos es subhasten i en quins no? Qui
organitza la subhasta (decidint qui pot participar i a qui assigna el bé
subhastat)?
- Si en una subhasta s'aconsegueixen més doblers que el valor del deute pendent amb el banc, qui es queda la diferència?
- Es possible que per aconseguir una hipoteca s'hagi necessitat avalar amb altres pisos o bens, apart del pis hipotecat?
La proposta que havia pensat (que no tenc constància que
s'estigui fent) intenta aprofitar una col·laboració entre persones amb
bona voluntat (que gràcies a deu n'hi ha encara) per obtenir un benefici
mutu, prescindint dels bancs i del govern (sense vulnerar cap llei, que
jo sàpiga). Desconec si hi ha algun "tecnicisme" que pugui invalidar
aquesta proposta, ja que som bastant ignorant en aquestos temes de les
"finances", premeditadament confusos.
- Actualment els bancs donen interessos molt baixos a la gent que té estalvis, mentre estan obtenint pisos per baix del seu valor real. La proposta és organitzar un sistema d'intercanvi entre propietaris que estan a punt de perdre la seva llar a mans dels bancs per un deute inferior al valor raonable de la casa, i estalviadors que tenen prous doblers estalviats per rescindir el deute del propietari amb el banc. Les PAH podrien actuar de mediadors per donar publicitat al sistema i supervisar els tràmits i les bones pràctiques entre les dues parts. La proposta es complementa amb un canvi de nom (venda) de la propietat en qüestió a favor de l'estalviador com a garantia de que, si a llarg d'un temps raonable (anys) o per motius de necessitat (de força major: malaltia, fallida, etc) de l'estalviador, el propietari no pot fer front a la recompra de la casa (pagant el deute inicial i totes les despeses i interesos addicionals d'aquest temps), l'estalviador es quedaria definitivament amb la casa.
Malgrat
el canvi de nom, el propietari (original) podria seguir vivint a la
seva casa, pagant de lloguer els interessos que l'estalviador rebria si
tengués els diners al seu banc habitual (o un poc més per fer més
atractiu l'intercanvi), que en cas de no poder-se pagar, s'anirien
sumant al deute acumulat.
Perque aquest sistema funcionàs, s'hauria de
confiar amb la bona voluntad de les parts, ja que encara que ho
desconec, supòs que no tendria cap utilitat algun tipus de contracte on
s'estipulassin totes aquestes condicions. Seria imprescindible una
entrevista cara a cara entre el propietari i l'estalviador per
coneixer-se directament. Si en algun cas no existís aquesta bona
voluntat i l'estalviador intentàs fer negoci, aprofitant que tenia el
pis al seu nom (a un preu relativament baix) per desnonar als
"llogaters-propietaris", com a mínim es podria fer públic el seu nom (i
foto) en les webs de les PAH i tots els mitjans possibles, informant de
les seves males pràctiques. Si pel contrari, fos el propietari el que
intentàs aprofitar-se de la bona voluntat de l'estalviador, sense
pagar-li els interessos mensuals amb l'excusa que no guanya prou
doblers, havent constància de que sí en té per sobreviure i pagar el
lloguer (o al menys part d'ell), l'estalviador podria desnonar-lo quan
conseguís un altre llogater disposat a pagar-li el valor dels
interessos, o fins i tot vendre el pis quan el deute total (inversió
incial, tràmits i interessos), arribassin al preu "raonable" d'aquell
pis, amb el compromís de tornar la diferència al propietari inicial.