En setembre de l'any passat molts docents
vàrem fer vaga. Moltíssims de fet. I el motiu d'alguns dels que no la
feren, bastants realment, no va ser que estassin en contra de les
reivindicacions dels vaguistes, sinó que són contraris a fer vagues que
perjudiquen a gent que no té ni culpa ni responsabilitat sobre els
motius que l'han provocat.
I bastants dels que sí vàrem fer vaga també som contraris a vagues que perjudiquen els ciutadans i, sobretot, els nostres alumnes. La majoria probablement. Per això vàrem suspendre la vaga encara que ni la conselleria ni el govern en cap moment havien mostrat el més mínim respecte pels docents, pels pares, pels alumnes ni per les més de 100.000 persones que es varen manifestar el 29 de setembre.
I bastants dels que sí vàrem fer vaga també som contraris a vagues que perjudiquen els ciutadans i, sobretot, els nostres alumnes. La majoria probablement. Per això vàrem suspendre la vaga encara que ni la conselleria ni el govern en cap moment havien mostrat el més mínim respecte pels docents, pels pares, pels alumnes ni per les més de 100.000 persones que es varen manifestar el 29 de setembre.
Aquella vaga era necessària perquè feia més d'un any que
el govern estava retallant els recursos educatius i assistencials als
alumnes de les Illes, als nostres alumnes, als nostres fills. Feia més
d'un any que fèiem diferents mobilitzacions per col·legis, instituts,
pobles i ciutats, i el govern no ens feia ni cas. No només no ens feia
ni cas sinó que va afegir llenya a la situació: el TIL. Una agressió
brutal cap a la llengua catalana per a molts. Un disbarat pedagògic per a
quasi tothom.
I tot
seguit va arribar un estiu ple d'informacions sobre noves provocacions i
agressions per part de la conselleria: els expedients als directors de
Menorca (que una volta acabada la instrucció varen ser declarats
improcedents), desqualificacions i amenaces als docents, el decret-llei
"express" per torejar la justícia,...Tot això a part de l'amenaça de la LOMCE.
Després de nombroses reunions dels docents agrupats en assemblees, fins
i tot molts dels que no pensam que les vagues siguin una solució per
als conflictes del sector públic, vàrem decidir posar-nos en vaga, com a
conseqüència de sentir-nos trepitjats i ignorats reiteradament, i
després d'haver provat tots els sistemes de reivindicació que se'ns
havien acudit i que les lleis ens permetien. Per alguns de
nosaltres, la vaga, més que necessària, era l'últim recurs per defensar
la nostra dignitat i els nostres principis.
I malgrat que la conselleria i el govern segueixen amb
els retalls i ens segueixen faltant al respecte, la vaga del curs passat
no va ser inútil. En primer lloc va servir perquè la societat sencera
s'assabentàs que hi havia un problema important i mostràs el seu rebuig
majoritari i el seu suport fins i tot econòmic a la caixa de
resistència. També ha servit perquè alguns dels problemes que
reivindicàvem els vaguistes s'hagin solucionat, almenys parcialment
(aprofitant els sous que el govern es va estalviar de les nòmines dels
vaguistes). Ha servit per unir i coordinar el col·lectiu docent com mai
ho havia vist en els meus 20 anys de professor. I també ha servit per
mostrar al govern que, per molta majoria absoluta que tengui, no pot fer
el que li doni la gana sense que els ciutadans ens queixem.
Si haguéssim tractat amb persones decents i
coherents, la vaga, que encara segueix convocada, hagués estat
innecessària. M'agradaria que mai tornàs a ser necessària. Si les
famílies ajuden, pot ser possible.
Enviat a diario de Ibiza dia 28/8/2014
Publicat el dia 31/8/2014
Publicat el dia 31/8/2014
