Som pare i som professor, i el passat dia 7 vaig fer vaga encara que no em semblava la data més convenient, tal com ho vaig fer saber als companys que havien hagut de
prendre aquesta decisió. No crec que, com passa en alguns partits polítics, em vulguin expulsar per això, igual que no s'expulsarà als companys que no varen fer vaga.
Vaig fer vaga després d'haver avisat de la meva intenció i els meus motius a tots els meus alumnes i a aquells pares que a principi de curs em varen donar el seu correu electrònic. Vaig fer una vaga completa en quant a deixar de cobrar però incompleta en quant a deixar de donar classe, ja que vaig fer la classe de 2n de batxillerat que tenc els dimarts a primera hora. Vaig decidir que faria classe si
almenys 1 dels alumnes s'interessava per venir. Varen assistir quasi tots. Ara potser m'espera un expedient per no fer la vaga "com marca la llei".
També vaig fer vaga perquè no crec en cap cas que això faci que el curs sigui irrecuperable. Almenys no més irrecuperable que les setmanes de baixes o permisos legals que cada curs la conselleria es nega a cubrir (fins i tot a 2n de batxillerat). No més irrecuperable que els continguts perduts de diferents assignatures que "l'experiment" obsessiu anomenat TIL ha fet i farà perdre al llarg d'aquest curs.
I també vaig fer vaga perquè sembla que és l'únic sistema útil per aconseguir que la resta de la comunitat educativa recordi que el problema enlloc de solucionar-se s'està agreujant. Altres sistemes com la tancada-concentració del passat 28 de novembre a l'institut Algarb on només 3 pares (un d'ells docent) es varen molestar en mostrar el seu recolzament no semblen efectius.
Aquest conflicte és un conflicte social i per això no s'ha solucionat. Si fos un tema laboral com altres que hi ha hagut ja estaria resolt, com va intentar la conselleria oferint millores en la situació econòmica dels docents. Però és un problema ideològic. I l'ideologia és l'últim que els fanàtics i els visionaris cedeixen, encara que tenguin davant a més de 100.000 persones. Ells tenen els seus
fantasmes que els recolzen.
Aquest conflicte no és un problema dels docents. És un problema de la majoria de la societat, inclosa la silenciosa. Jo també crec que la vaga no és el camí, però si no ens n'obrin cap altre i, a més a més, l'hem de recórrer sols, sembla l'únic que arriba a qualque lloc.
Si algú coneix algun camí millor, que ho digui. Nosaltres sí que escoltam.
Enviat a Diario de Ibiza dia 13/1/2014
Publicat dia 15/1/2014
Publicat dia 15/1/2014
Aquesta carta responia a l'article http://www.diariodeibiza.es/opinion/2014/01/08/curso-irrecuperable/667221.html
