En aquestos darrers dies s'han publicat diferents opinions relacionades amb el conflicte educatiu arrel de l'inici de curs.
La
Sra. Martín va expressar la seva opinió fruit d'una experiència
personal com a mare a l'institut en el que jo faig de professor. I en
alguna de les reunions que va comentar, jo hi era present com a
representant de l'assemblea de professorat de l'institut. Fins i tot
podria ser que ella s'hagués sentit coartada o limitada en el seu dret a
defensar la seva opinió per la meva part. Si és així li deman
disculpes.
A principis dels curs passat vàrem viure
una situació molt intensa. Com he comentat reiteradament en altres
cartes a aquest diari, la situació general entre els docents (molts
d'ells també pares) era, segons la meva sensació, de frustració,
d'indignació, de preocupació, de crispació... tot junt. Dúiem més d'un any al carrer amb escenificacions, concentracions, casserolades,
"festes", etc, rebent desqualificacions o provocacions com a única
resposta per part dels governants. I a alguns centres, en concret a
l'Institut que compartim la Sra. Martín i jo, molt poc recolzament de
les famílies (en la jornada de portes obertes varen venir només 7 famílies de més de 400 alumnes que hi havia).
Una volta començada la vaga (que molts dels docents que ens estàvem
reunint des de principis de setembre vàries voltes per setmana, vèiem
com a últim recurs per aconseguir que el govern negociàs), alguns pares
varen començar a compartir aquestos sentiments de preocupació,
crispació, frustració i indignació. Però en el seu cas estaven enfocats contra els docents, ja que ens consideraven els responsables directes dels seus problemes.
I alguns els expressaven amb desqualificacions i crítiques, contraris a
la vaga però sense aportar solucions. Per sort també hi havia actituds
positives com la proposta de la concentració organitzada pels pares, que
va sorgir del mateix institut que parlàvem al principi.
En
qualsevol cas, en aquelles circumstàncies molts vàrem sentir la dificultat d'expressar
les nostres idees en les reunions de pares i/o docents que
s'organitzaven en els centres, enfront d'altres persones que no per parlar més fort tenien més raó. Vivíem una situació excepcional, i no precisament bona.
Però
al marge d'experiències personals com l'expressada per la Sra. Martín,
amb
un to massa irònic pel meu gust (especialment en el títol) i algun
altre pare també al diari, o la meva dona que en la reunió de l'institut
del nostre fill va veure com un pare interrompia l'explicació dels
professors i els acusava de fer vaga per tenir més vacances, voldria
defensar els escrits
del company Joan Amorós i de la presidenta de la FAPA d'Eivissa.
En
els seus escrits, aquestos representants de pares i docents plantegen
una visió més general, valorant els precedents i el funcionament
col·lectiu per damunt de situacions i moments concrets, que n'hi ha
hagut alguns molt inadequats, d'un cantó i de l'altre.
I dels seus
escrits voldria destacar algunes idees: si volem millorar l'educació
hauríem d'implicar-nos des del principi, no només quan sorgeixen els
conflictes, participant activament en les APIMAs, fomentant la democràcia
del seu funcionament, formant part de les directives, votant en les
eleccions, ... Quan detectam coses que no funcionen, proposar
alternatives en lloc de criticar les propostes d'altres persones
preocupades també per la situació. Quan es demana suport i col·laboració
en temes que ens afecten, participar encara que ens faci peresa o
vergonya (o mostrar-nos en contra, si és el cas).
En resum, crec que enlloc d'enfrontar-nos els membres dels col·lectius més preocupats per l'educació, famílies i docents,
i usar els nostres esforços i recursos en retreure'ns les errades que
hem pogut fer en el passat, hauríem d'intentar buscar
solucions, destacar les coses positives i demostrar que volem la millor educació possible pels
nostres infants.
D'intentar
mantenir la provocació i la crispació, que res bo duen al món educatiu,
ja se n'encarreguen els responsables polítics de la conselleria. No els hi facem el joc.
Enviat a Diario de Ibiza el 22/9/2014
Publicat el 24/9/14