dimarts, 12 de juliol del 2016

El mite de la privatització.

 Els economistes i polítics neo-lliberals i molts empresaris defensen que les empreses privades funcionen millor que els serveis públics. Sense discusió possible, per definició. 

  Però la meva sensació de ciutadà de carrer, sense estudis d'economia ni abducció política de cap tipus, no és la mateixa. 

  Hi ha serveis totalment privats com els bancs o les companyies elèctriques que no són exemple de bon funcionament precisament. Hores de cues, limitació de horaris per pagament de taxes, dificultats per fer ingressos en comptes dels seus clients, en el cas de les primeres, i treballadors desmotivats o poc incentivats que no mostren interès en atendre els clients, i instal·lacions en mal estat pel manteniment inadequat en el cas de les segones, són situacions que patim diàriament bastantes persones. I en el cas de GESA aquesta situació ha empitjorat especialment des de la seva incorporació a ENDESA i la centralització del seu funcionament.

 El que sí ajuda a millorar el funcionament d'empreses i serveis, públics o privats, és la competència, sempre que sigui prou ampla i equilibrada (el que en economia es coneix com a competència perfecta). I per la meva part, crec que també ajuden els incentius (no necessàriament de tipus econòmic) als treballadors, en funció d'avaluacions objectives clarament definides i realitzades. En cas contrari, tan a nivell públic com a privat, el bon funcionament d'un servei acaba depenent de la professionalitat, bona voluntad i constància dels treballadors implicats. Sense gaire diferències.

  Però una diferència clara entre servei públic i servei privatitzat és que, en aquest segon cas, l'empresa que el gestiona busca lògicament tenir beneficis, quants més millor (a costa de qualsevol cosa en les situacions semblants a monopoli que moltes tenen). Una altra diferència és que l'empresa privada no ha de donar explicacions públiques de les seves inversions i els seus guanys (com va dir el president de UNESA en una entrevista). I també és diferent el procés de contractació del seu personal sense necessitat de cap criteri públic. Fins i tot en alguns sectors una empresa privada pot escollir el tipus de client al que atén. 

  És cert que de manera bastant contradictòria i massa habitual, alguns polítics han conduït alguns serveis públics a funcionar, en relació a les diferències anteriors, com aempreses privades, sense transparència, contractant sense criteris públics i desviant guanys per al benefici propi, de familiars o de coneguts, però en aquestes situacions cometen un delicte. En qualsevol cas, amb els antecedents que hi ha, la proposta d'alguns partits polítics d'introduir més empresaris privats "de prestigi" en càrrecs públics no em sembla molt encertada.

  També és cert, bastant contradictòriament també, que quan hi ha hagut pèrdues a un servei privatitzat en els darrers anys  ha sigut l'estat qui se n'ha fet càrrec, com si fos un servei públic, independentment de la gestió i dels sous i pensions multimilionàries dels seus directius.

  Un bon sistema públic, amb avaluacions i incentius adequats, i serveis privats paràl·lels (no substitutius) en alguns sectors, molt ben regulats i vigilats (per evitar fraus com en molts cursos de formació laboral) per introduir una certa competència, podria ser beneficiós de cara a l'usuari. Concretament en el cas del sistema de pensions, que actualment sembla que perilla per una possible fallida, no som partidari de la seva privatització total. No crec que una empresa privada, que persegueix el màxim guany dels seus directius i accionistes, pugui gestionar millor les aportacions dels contribuents que un servei públic ben gestionat que només persegueix el benefici dels usuaris. Al cap i a la fi, en els darrers anys ha sigut el govern qui ha hagut de rescatar de la fallida a empreses privades amb els nostres sous, i no a l'inrevés. 

El proper govern estatal que tendrem quasi segur que serà partidari de les privatitzacions, ja que la majoria de votants han escollit partits de dretes, o de "centre-esquerra", que són partidaris de polítiques neo-lliberals. Ja veurem quins serveis públics deixaran i en quines condicions.

Enviat a Diario de Ibiza dia 12/7/2016