dilluns, 19 de novembre del 2018

És aquest el creixement econòmic que volen?

Són les sis i mitja de la tarda i fa un moment que s'ha produit la sisena o setena aturada elèctrica des d'ahir a les dotze de la nit. Talment com fa més de 40 anys, quan, amb quatre gotes i algun llamp, quedaven sense llum algunes zones de les illes.

Supòs que no vol ser una "performance" tècnica de to melancònic per fer-nos reviure moments de la infància als "baby-boomers" illencs. I no crec que sigui culpa d'algun cap de fibló descontrolat com el que va deixar sense llum a gran part de Menorca durant alguns dies fa unes setmanes.

Potser algun espavilat oportunista ho pot atribuir a les manies dels ecologistes que no volen permetre més línies elèctriques aérees d'alta tènsió necessàries (com a única opció factible) per reforçar les línies existents en front d'un increment de la demanda, que no para de creixer, any rera any.

 Desconec els detalls de les avaries que hi ha darrera d'aquestos talls reiterats però tenc prou coneixement del sector i prou contacte amb persones que hi treballen dia a dia com per assegurar sense massa por a equivocar-me que una gran part de la culpa és de la globalització de l'economia que ha afavorit que grans empreses (Endesa primer, i Enel després), més preocupades en aconseguir el major benefici possible que en donar un servei decent i mantenir una bona imatge de l'empresa, estiguin reduint a menys del mínim possible el manteniment de les xarxes elèctriques del nostre entorn. Basta veure portes d'armaris de comptadors elèctrics o de distribució (o CDUs) que es cauen a trossos per tot arreu (amb el perill que això suposa per infants que hi puguin jugar aprop, encara que avui en dia ja no n'hi ha gaire que juguin en el carrer o en el camp). Mentrestant, l'administració que hauria d'obligar a aquestes empreses que reinvertissin una part dels seus considerables guanys (incrementats des del govern amb preus prohibitius permesos amb l'excusa del dèficit tarifari) en mantenir les xarxes existents, mira cap a un altra costat.

 Ajuda a treure aquestes conclusions el fet de veure el disgust i la mala gana amb la que treballen alguns dels pocs professionals que encara queden en plantilla després de nombroses prejubilacions i baixes incentivades, fetes amb l'objectiu de subcontratar (externalizar en diuen ara) el major nombre d'operacions a preus més baixos, fregant l'explotació laboral que, com es produeix en forma de falsos autònoms, s'ha convertit en "esperit emprenedor".

 Per a jo és realment penós donar-me compte de que aquella romàntica idea de la Unió Europea (els estats units d'Europa) només ha servit perquè les elits econòmiques mundials puguin manejar millor el destí de millions de persones que cada volta mal-viuran més perquè ells despilfarrin més.

  Sé que hi ha europeistes irreductibles que no poden consentir que alguns partits polítics d'esquerres no creguin en aquest projecte europeu creat i manipulat pels "lobbies" econòmics de torn. Jo ho veig ben natural. De fet, si fa 150 anys haguessin funcionat les coses com ho fan avui dia, ni els Estats Units d'Amèrica (amb tots els seus defectes, que no són pocs des del meu punt de vista) serien el que són.

He pogut acabar l'escrit abans d'un nou tall de corrent. Vorem quan dura.


diumenge, 14 d’octubre del 2018

Quin és el vertader interés dels polítics en l'educació?

Després d'anys de sentir parlar a molts polítics de la necessitat d'un pacte educatiu, entre ells alguns presidents del govern espanyol, per aconseguir estabilitat en un punt fonamental de la nostra societat com és l'educació, un nombrós conjunt d'institucions i entitats de diferents ideologies relacionades amb el món educatiu de les illes Balears va aconseguir, després de mesos de treball, reunions i negociacions, definir un marc per desenvolupar un sistema educatiu estable i enfocat a la millora de les condicions i resultats dels veritable destinatari de l'educació: l'alumnat.

Aquest document redactat per "Illes per un pacte educatiu" havia aconseguit posar d'acord a gran quantitat de sectors molt diferents, conscient de que només d'aquesta manera es podia aconseguir un sistema que no es ves sotmés a canvis importants amb cada canvi de govern, com ha passat a Espanya els darrers vint anys.

El document redactat amb l'esforç i dedicació personal de molts professionals preocupats pel món educatiu, sacrificant temps lliure i estalvis propis en les nombroses reunions fetes, va ser lliurat al parlament de les illes Balears amb la il·lusió de que el nou parlament fos més receptiu a les propostes provinents dels professionals dedicats dia a dia a fer avançar l'ensenyament.

Doncs després de mesos "d'estudi" per part d'una "comissió d'experts", convenientment pagats amb sous dels nostres impostos imagin,  els representants polítics de les Balears han menyspreat la feina de Illes per un pacte, per motius que es podrien resumir en els següents: No voler perdre poder i control sobre l'educació i no acceptar un punt equilibrat de consens per defensar postures radicals que deuen captar més titulars.

La sensació que tenc en aquest moment és que els polítics són part important del problema i que, malgrat tot, els professionals que dia a dia s'esforcen en intentar millorar la seva tasca educativa ho seguiran fent i se'n sortiran, encara que no es pot arribar tan lluny quan s'ha de remar contra-corrent i amb la barca foradada.


dilluns, 19 de març del 2018

diumenge, 18 de març del 2018

I a Eivissa seguirem com a turistes?

És una bona notícia que els residents d'Eivissa que viatgem a Palma a partir de juny només paguem 1 euro del bitllet d'autobús d'allí, igual que la resta de residents de Palma. Però tenc el dubte si la targeta que s'ha de sol·licitar en el consell d'Eivissa servirà també per pagar menys a l'autobús de l'aeroport a Eivissa o aquí seguirem pagant com els turistes.